Les
inundacions del llevant de 1989
Era divendres 1 de setembre de 1989 quan la
meva sogra i jo, que estàvem a Can Garroví (Son Proenç de Felanitx), amb la
resta de la família, vàrem decidir anar a fer gestions a Palma. Sols sortir en
cotxe, ens vàrem trobar els camins de la finca convertits en petits torrents
amb les seves cascades. Quan vàrem arribar prop de la sínia que hi ha al costat
del camí de Son Proenç a Felanitx l'aigua, al camí, tenia més de mig metre
d'altura. Els pocs cotxes que havíem intentat anar a Felanitx haguérem de fer
maniobra i tornar al punt de sortida.
Portocolom, 12 d'agost de 1989
Uns dies més tard, el 6 de setembre, a les
8.30 del matí, arribava, en la meva furgoneta Nissan Vanette, al Centre
d'Aprenentatge de Son Ferriol, on els Equips del SOEV i els Multiprofessionals
d'Educació Especial de Palma hi teniem la seu. Allà, Margalida Rosselló,
coordinadora general del Partit "Els Verds" i parella psicopedagògica
meva del SOEV me rebia: "Però Toni, què has sentit el que ha passat aquesta
matinada pel nostre poble?" Vàrem pujar a la furgoneta i, amb una
companya dels EEMMEE, ens vàrem encaminar cap a Felanitx i Es Port. El que vàrem veure era
esperpèntic, el carrer de Santueri, continuació de la carretera cap a Cas
Concos, era un riu de fang on homes i dones treien fang de ca seva cap al
carrer, les parets del cementeri havien caigudes (algú ens va contar que alguns
morts havien navegat varis desenes de metres dins les seves barquetes fugint de
tan immòbil lloc. De Felanitx a Es Port, una Odissea, alguns trams de la
carretera havien perdut més de la meitat de la seva amplada, quedant just la
suficient per a passar un cotxe anant vius a no posar la roda damunt el buit.
Si ens topàvem amb un altre cotxe en direcció contràri a esperàvem el torn per a
poder passar el tram estret. Algú ens va contar que algunes persones a qui els
havia agafat la torrentada havien baixat dels seus cotxes, s'havien llevat els
texans que duien posats i entre varis, havien fet un llarg lligam amb el que
s'havien lligat a un arbre, per a no ser arrastrats. Els que si havien estat arrastrats,
en alguns casos fins i tot quilometres, eren porcs i ovelles, i fins i tot
alguna vaca, de distintes finques. La palla i el fems de la vacaria de Can
Alou, juntament amb tones de terra havien arribat fins a la mar d'Es Port, que va
romandre tèrbola varis estius després de la feta. Al torrent de Es Corso la torrentada
havia ocasionat la mort de tres persones. L'aigua del mar havia inundat tot el
Camp Roig que era una continuació d'Es Port. Poc a poc, sense veure la
carretera, prenent, com a referent, els tamarells dels seus costats, vàrem
travessar cap al Bavo i Arenal. A Es Bavo, on vivia la família de Margalida,
ens vàrem aturar a parlar amb la seva mare i germana. Després vàrem tornar cap
a Palma, a la feina. De tot això els diaris se'n varen fer ressò i nosaltres vàrem
filmar un vídeo de part dels resultats (no sé si el trobaria i si el trobàs no
sé si seria editable).
Feia menys d'un mes que havia fet el vídeo de
la portada d’aquest escrit. Érem 25 anys més joves que ara. I aquest era un
desastre natural, no un políticament provocat, al menys directament.
Les aus que no aprenen a créixer i a volar
són víctimes dels rapinyaires.
Les inundacions del 6 de setembre de 1989:
Perlas y Cuevas Setembre de 1989
http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Perlas_y/_Cuevas_/1989_mes/09_n0738.dir/Perlas_y_Cuevas_1989_mes09_n0738.pdf
Calendari de 1989 (veure: Setembre):
http://www.cuandoenelmundo.com/calendario/espana/1989
Calendari de 1989 (veure: Setembre):
http://www.cuandoenelmundo.com/calendario/espana/1989
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada