dissabte, 20 de setembre de 2014

Hi ha una petita diferència


Una petita diferència:

Hi ha una petita diferència.

Escòcia segueix unida al Regne Unit per que així ho ha volgut i decidit la majoria de persones escoceses (o persones que viuen a Escòcia). Segueix unida com a conseqüència d’un exercici lliure, democràtic. Segueix unida pel triomf de la participació i la democràcia. Ha estat seduïda i convençuda per la resta del Regne Unit que li demana que es quedi unida, per que l’estima.  

Catalunya seguirà unida sense que haguem arribat a saber quina és la voluntat de la majoria dels catalans, per que el Govern, oposició majoritària (aquest Pedro Sánchez m’agrada tan poc com en Rajoy: Pedrito que l’enemic és el capitalisme, no la participació ciutadana i la democràcia), Parlament, Poder judicial,... de l’Estat espanyol, autoritàriament, prohibeixen, no ja la independència de Catalunya, sinó, fins i tot, que es pugui demanar quina és la voluntat majoritària dels catalans, i ho fan mitjançant un exercici autoritari i antidemocràtic que els caracteritza (no oblidem que els seus ascendents polítics varen recuperar el poder, que acabaven de perdre a les urnes, mitjançant una guerra assassina que va causar més de 500.000 morts). Seguirà unida per l’exercici de la força, per l’exercici de l’autoritarisme, de l'absolutisme.

Jo també prefereixo que Catalunya es quedi amb mi (o jo amb ella), però per seducció, conquesta amorosa, per convicció; no per immobilització d’una clau de lluita lliure, no per un acte masclista de “violència de gènere”: “No pots ser lliure, ni de ningú que no sigui jo, per que jo ho dic i basta”. Posen l’excusa de la legalitat quan els qui la posen tenen membres dels seus Partits a la presó per corrupció (il·legalitat elevada a la enéssima potència) i, sense anar tan enfora, incompleixen flagrantment les lleis. Jo no he vist en lloc, a la Constitució, que digui “Es prohibeix consultar als ciutadans (d’un lloc determinat o de tot l’Estat) sobre els seus desitjos, voluntats o interessos” (quan la participació i decisió ciutadana és la base i fonament de la democràcia. Sou un petits dictadors: I si volíeu que Catalunya es quedàs contenta l’haguéssiu enamorada, seduïda, convençuda; però mai, com feis, forçada, a la força de la força i de la sense-raó). Si que he vist, per contra, Artícle 35 de la Constitució espanyola actual (1978): “1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe”. Més de 6 milions de vegades incomplint aquest article de la Constitució i ni una vegada invocant o reconeixent el seu incompliment. Hipòcrites, sepulcres blanquejats. No me vengueu amb contes!!! És sis milions de vegades més il·legal la vostra política que la consulta de saber que volen les persones de Catalunya. Si, jo també me quedaré amb tu, però no per que t’estimi (tu ni tan sols ho vols saber, ni m’ho deixes expressar), sinó per que m’obligues.

Espanya, seguiré boixant amb tu,... cada vegada que me violis,... però mai, ni una sola vegada, per amor. T’ho has sabut guanyar ben bé, ben a la força.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada