Una petita diferència:
Hi ha
una petita diferència.
Escòcia
segueix unida al Regne Unit per que així ho ha volgut i decidit la majoria de
persones escoceses (o persones que viuen a Escòcia). Segueix unida com a
conseqüència d’un exercici lliure, democràtic. Segueix unida pel triomf de la
participació i la democràcia. Ha estat seduïda i convençuda per la resta del
Regne Unit que li demana que es quedi unida, per que l’estima.
Catalunya
seguirà unida sense que haguem arribat a saber quina és la voluntat de la
majoria dels catalans, per que el Govern, oposició majoritària (aquest Pedro
Sánchez m’agrada tan poc com en Rajoy: Pedrito que l’enemic és el capitalisme,
no la participació ciutadana i la democràcia), Parlament, Poder judicial,... de
l’Estat espanyol, autoritàriament, prohibeixen, no ja la independència de
Catalunya, sinó, fins i tot, que es pugui demanar quina és la voluntat
majoritària dels catalans, i ho fan mitjançant un exercici autoritari i antidemocràtic
que els caracteritza (no oblidem que els seus ascendents polítics varen
recuperar el poder, que acabaven de perdre a les urnes, mitjançant una guerra
assassina que va causar més de 500.000 morts). Seguirà unida per l’exercici de la
força, per l’exercici de l’autoritarisme, de l'absolutisme.
Jo
també prefereixo que Catalunya es quedi amb mi (o jo amb ella), però per
seducció, conquesta amorosa, per convicció; no per immobilització d’una clau de
lluita lliure, no per un acte masclista de “violència de gènere”: “No pots ser
lliure, ni de ningú que no sigui jo, per que jo ho dic i basta”. Posen l’excusa
de la legalitat quan els qui la posen tenen membres dels seus Partits a la
presó per corrupció (il·legalitat elevada a la enéssima potència) i, sense anar tan enfora,
incompleixen flagrantment les lleis. Jo no he vist en lloc, a la Constitució, que
digui “Es prohibeix consultar als ciutadans (d’un lloc determinat o de tot
l’Estat) sobre els seus desitjos, voluntats o interessos” (quan la participació i decisió ciutadana és
la base i fonament de la democràcia. Sou un petits dictadors: I si volíeu que
Catalunya es quedàs contenta l’haguéssiu enamorada, seduïda, convençuda; però
mai, com feis, forçada, a la força de la força i de la sense-raó). Si que he vist, per contra, Artícle 35 de
la Constitució espanyola actual (1978): “1. Tots els espanyols tenen el deure de
treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la
promoció a través del treball i a una remuneració suficient per satisfer les
seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas es pugui fer
discriminació per raó de sexe”. Més de 6 milions de vegades incomplint aquest
article de la Constitució i ni una vegada invocant o reconeixent el seu
incompliment. Hipòcrites, sepulcres blanquejats. No me vengueu amb contes!!! És
sis milions de vegades més il·legal la vostra política que la consulta de saber
que volen les persones de Catalunya. Si, jo també me quedaré amb tu, però no
per que t’estimi (tu ni tan sols ho vols saber, ni m’ho deixes expressar), sinó
per que m’obligues.
Espanya,
seguiré boixant amb tu,... cada vegada que me violis,... però mai, ni una sola vegada,
per amor. T’ho has sabut guanyar ben bé, ben a la força.
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada