Massacre franquista a Mallorca. Juliol-Agost de 1936
L'original en castellà.
Diario Octubre
El general Goded havia assegurat al Governador civil Antonio Espina García la seva lleialtat absoluta a la República, però el 19 de Juliol de 1936 va reunir les seves tropes, guàrdia civil, carabiners, guàrdies d'assalt, i va proclamar un bàndol declarant l'Estat de guerra a les Illes Balears. Mallorca i Eivissa van caure en mans rebels. El governador civil es va negar a donar armes al Front Popular el 18 de juliol, cosa que va afavorir l'èxit de l'aixecament militar.
Es va discriminar sistemàticament i massivament mitjançant la repressió i eliminació planificada a tota una part de la població, els representants del govern de la República. Va ser un dels episodis més terribles de la història contemporània de Mallorca. Es va instaurar un règim de terror indiscriminat per evitar que l'enemic organitzés la resistència. Van ser víctimes de la barbàrie feixista, perseguits sense pietat ni descans, els Republicans, els membres de partits d'ideologia esquerrana, afiliats a sindicats obrers, Front Popular, mestres d'escola, professors, professionals liberals, desactivant qualsevol nova oposició i transmissió de la seva experiència.
La brutal repressió va estar organitzada i controlada pels militars colpistes, associats amb falange, guàrdia civil, església catòlica, que es van implicar en la repressió amb una violència física desmesurada. La Falange va assumir l'eliminació de Republicans seguint les consignes militars. Els verdugos van utilitzar sistemes repressius de diferent grau: Saques, afusellaments, tortura, mutilacions, pallisses massives i sistemàtiques, treballs forçats, confiscació de béns, captiveri en presons o camps de concentració durant prolongats períodes. L'oli de ricí o de motor, les violacions, com va ocórrer amb les infermeres Republicanes de Creu Roja, es van convertir en el símbol de la por.
La repressió feixista a Mallorca estava planificada mesos abans del conflicte i va ser perfectament executada. L'Església mallorquina va estar implicada en la repressió. Durant i després de la guerra, un nombre elevat de sacerdots de la Diòcesi mallorquina es van encarregar de la vigilància i persecució dels esquerrans de Mallorca, van efectuar delacions, van participar en les detencions, fins i tot alguns utilitzaven la indumentària de Falange i anaven armats. L'Església mallorquina es va lliurar al benefici del nou règim.
Coincidint amb l'arribada del feixista Aldo Rossi, enviat especial de Mussolini, el nomenament de Mateo Torres Bestard com a Governador de Balears i de Francisco Barrado Zorilla com a Cap Superior de la Policia, es va posar en marxa una onada de violència exterminadora. Entre juliol de 1936 i abril de 1939 a Mallorca hi va haver execucions extrajudicials, eren segrestades persones segons llistes elaborades prèviament, portades de "passeig", sense expedient ni judici de cap classe, i acabaven executades a la paret d'un cementiri, camí, extraradi dels centres urbans, cuneta; posteriorment eren enterrades en una fossa comuna o pou. Es va arribar fins i tot a la crema de cadàvers per evitar la seva identificació.
Els militars nazionals es van implicar greument en cruels matances il·legals de Republicans: Van ser habituals les saques de presoners de les presons amb l'aprovació dels militars. Els reus eren executats en qualsevol lloc, com a les tàpies del cementiri de Porreres. Els executats eren després enterrats en un pou o una fossa comuna.
Es va institucionalitzar la repressió política, ideològica i moral per les autoritats militars, civils i eclesiàstiques. Els consells de guerra no jutjaven delictes militars, encobrien "legalment" les persecucions i represàlies polítiques, socials i ideològiques. Es realitzaven en un ambient d'odi constant i cec, que es van mantenir durant la postguerra. Els franquistes van utilitzar els Consells de guerra, judicis sumaríssims amb proves inconsistents en tribunals que no tenen qualsevol classe de garantia. Denúncies anònimes, testimonis no contrastats, falsificació de proves, falses acusacions, pràctiques habituals per aconseguir la condemna dels processats. Des de l'octubre de 1936 es van dur a terme aquests judicis, alguns dels quals es van allargar fins després d'acabar la guerra.
Hi ha constància que les noves autoritats van practicar les tortures, pallisses, mutilacions, etc, una institució indissociable del nou règim ja que va ser practicada sense límits legals per a càrrecs i funcionaris del nou règim durant els 3 anys de vida de la guerra i els 40 anys de dictadura franquista. Amb les tortures s'humiliava i agreujava el patiment dels Republicans, s'obtenia informació, es destrossava psíquicament els dissidents per mitjà del dolor, la incertesa, l'acció sobre familiars, s'estenia la por sobre la població. La tortura va ser un ritual habitual previ a les execucions o a l'ingrés a la presó, i va formar part constitutiva de l'univers penitenciari.
La coerció feixista que va patir la població mallorquina va ser silenciada mitjançant un pacte d'oblit durant la dictadura i la transició. La magnitud de les atrocitats comeses pels vencedors va ser amagada com a conseqüència de la política de la memòria del règim franquista, assumida per la "constitució" i l'"estat de dret" de l'actual règim del 78. Els crims franquistes continuen sent legals avui dia.
L'associació Memòria de Mallorca, que indaga des de fa anys les conseqüències de la Guerra Civil (1936-1939) a Mallorca i demana la reparació de les víctimes de la repressió, ha aportat noves dades sobre l'existència de fosses comunes a l'Illa. Mallorca va patir una repressió sense precedents en els primers mesos de la Guerra Civil i prop de 3.000 persones van poder ser assassinades. Hi ha constància de més de 2.200. Maria Antònia Oliver, activista de la memòria històrica, neta d'Andreu Paris (un sabater socialista assassinat a Porreres), i Manel Suárez han documentat l'existència de 44 fosses: 24 en cementiris, 12 a les carreteres, 4 en pous i altres 4 en platges; a la platja de Sa Coma, a Sant Llorenç, està acreditada l'existència d'una amb prop de 500 milicians. També s'inclou els 14 mallorquins que van morir en camps d'extermin nazis.
Com a conseqüència de saques i passejos extrajudicials van aparèixer republicans morts a les carreteres de Porreres a Felanitx, Petra, Sóller, Santa Maria, Montuïri, Coll des Cucons, Algaida a Bunyola i a Santanyí, costes de Xorrigo, Puntiró, camí de Jornets, Coll de Sa Grava, pont de Son Saletes, Sencelles i Biniali, finca es Pinaret, fort d'Illetes (Calvià). Es van llançar a pous a persones a Son Lluís a Porreres, pou de sa Rajoleta a Sineu, o pou de s'Àguila a Llucmajor.
El 16 d'agost de 1936, van ser executats a Manacor, i cremats després amb gasolina 35 Republicans de Manacor, Son Servera, Algaida i Porreres. El 17 hi va haver nous afusellaments practicant tota mena d'atrocitats, els feixistes no tenien cap escrúpol a perfeccionar la desaparició de Republicans. Hi va haver centenars d'execucions extrajudicials al terme municipal de Palma, la majoria sense registrar i desaparegudes; però a les entrades al cementiri de Palma s'han registrat 2 víctimes el juliol del 36; 76 víctimes a l'agost (29 no identificades). Al setembre 58 víctimes, 21 sense identificar; a l'octubre: 34, d'elles 5, al novembre 26, 2 sense identificar i al desembre 7 identificats.
Entre el 19 de juliol al 4 de setembre de 1936 es van produir massivament execucions al cementiri de Palma, l'antic cementiri municipal de Manacor i el cementiri de Son Coletes. Moltes persones van ser executades a les vies públiques de Palma i sobre les vies del tramvia, a l'extraradi de Palma, camí dels Reis, camí de Sa Teulera, Ca l'Ardiaca, camí de Son Pardo, camí Roig, carretera de s'Esglaieta a Santa Maria, Cala Major, prop de la Porciúncula, bosc del Castell de Bellver, Son Rapinya, carretera de Sóller, Son Sant Joan, Can Granada, Son Serra, la Vileta, el Terreny, carretera de s' Indioteria, etc.
El 15 de gener de 1937 van ser afusellades al cementiri de Palma, Rafael Estancias Adrover de Felanitx, Cristóbal Truyol Mir, Miquel Mascaró Vidal de Palma de Mallorca i Macià Cerdà Torres, i Vicente Torres Marino de Ibiza el 19 de Gener. Al Fortí d'Illetes, el cap fogoner de l'Armada Miquel Bennàssar Palmer va ser afusellat el 13 de gener de 1937 i el soldat de Campos Guillem Alcover Mascaró el 28 de gener del 37.
Els consells de guerra van permetre l'eliminació fàcil, física, política i psicològica de l'adversari polític. Sovint el jutge havia dictat la resolució quan els testimonis declaraven després. Ni que parlar del dret a la defensa. A Mallorca hi va haver unes 300 penes de mort atribuïdes a aquest tipus de delicte. El simple fet d'haver pres part en reunions polítiques esquerranes, ser membre d'un sindicat obrer o participar en un ajuntament durant el govern del Front Popular els va convertir en enemics. El 24 de febrer de 1937 es van executar al cementiri de Palma a persones de la talla de l'alcalde de Palma, Emili Darder Cànaves, el diputat socialista Alexandre Jaume, l'alcalde d'Inca Antoni Mateu Ferrer i l'empresari d'Alcudia Antoni Maria Ques Ventayol. Tots ells han estat posteriorment homenatjats.
L'Advocacia de la Comunitat Autònoma de Balears ha presentat davant la Fiscalia, una denúncia per crims contra la humanitat per 52 assassinats comesos a Mallorca entre 1936 i 1937. La denúncia deriva de les exhumacions de les fosses de Sant Joan el 2014, en què 3 veïns de Maria de la Salut van ser identificats com a víctimes, i de Porreres el 2016, en la qual es van exhumar 49 cossos amb evidències de mort violenta per armes de foc. L'estudi va ser realitzat per un equip de forenses dirigit pel professor de la Universitat del País Basc Francisco Etxebarria. Els cadàvers exhumats presenten un o més orificis provocats per projectils, al crani o altres parts del cos.
El 1978, darrere de l'església de Santa Creu de Porreres, es va retre un homenatge a l'activista Aurora Picornell Femenias, afusellada el 1937 juntament amb Belarnina González, Catalina Flaquer i les seves filles Antonia i Maria Pasqual Flaquer. Recents homenatges estan referits a Última hora, Diario de Mallorca, i Mallorca Diario.
La guerra i la dictadura militar franquista van aniquilar la democràcia republicana. Mallorca i Espanya van retrocedir dècades en els seus projectes de desenvolupament nacional i cohesió social. La repressió "nazional" va ser amagada durant els anys de la dictadura. Només la complicitat amb les massacres franquistes pretendria "oblidar" i "silenciar" els crims del franquisme amb estranyes escuses "constitucionalistes". L'estat de dret de l'actual règim els assumeix legalment a tots els efectes en la seva esquizofrènica estructura constitucional.
Bartomeu Garí Salleras, La repressió a Mallorca durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939): Memòria d'una coerció planificada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada