Evolució: des del Big-bang fins a l’home/dona (3)

Parlem de psicologia (9)

Unitat 2 Evolució: des del Big-bang fins a l’home/dona (3)

Tema 2: L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui

- Introducció

- Big-Bang i inici de la formació de l'Univers. Expansió. Formació del Sistema solar. Sol, Terra i planetes

- Els inicis de la vida

- De què estan fetes les cèl·lules?

- La columna del temps. Robert Jastrow

- L’Evolució: Des del Big-Bang fins a l’home. (Tres quadres)

- Els gens i l’ADN

- De la informació a la substància

- Proteïnes

- Els inicis de la vida

- Moments importants

- Els inicis de la intel·ligència

- Dels primats a l’home

- Homanització,Humanització i Socialització

- BIBLIOGRAFIA i Referents bibliogràfics

Dels Primats a l'home:

Fa 65 M. d'anys apareixen els primers primats:

-Plesiadapis: Més parescuts a roedors. Varen desaparèixer fa 37 M. d'a.

-Adapiformes: Lemuriformes (trepadors): Actualment subsisteixen els loris d'Assia i els lemurs de Madagascar.

-Tarsids: Apareixen fa 55 M. d'a. a l'hemisferi nord. Actualment permaneix el tarser del sudoest asiàtic.

-Simis i home: Comencen amb els antropoids fa 35 M. d'anys.

Des de l’Australopithecus a l’home:

Entre fa 6 M. d'anys i 1M. d'anys a Africa Austral.

Característiques: Bipedestació / caçador / utensilis / pedra tallada

A la Vall del Rift: Mar Vermell fins a l'Africa Austral (Etiòpia i Tanzània)

A Hadar (Etiopia): "Lucy": Australopithecus Afarensis: 3 M d'anys.

- Afarensis i Africanus (2 M d’anys): mengen carn (estan més evolucionats)

Robustus (2 M) i Boisei (1,8 M): mengen rels, fruits secs i graminies (menys evolucionats)

Fa 2 M. d'anys l'Australopithecus va evolucionant cap a l'Homo Habilis (1,8 M)

Homo Hàbilis (1,8 M)

Homo Erectus (1,7 M)

Per aquestes dates al llac Turkana hi ha l'Homo Erectus, precursor de l'Homo Sapiens.

Fora d'Àfrica:

Homo Erectus: Pithecantropus (Java)

Sinantropus (Pekin)

També s'han trobat restes d'Homo Erectus a Alger.

A Europa hi vivia des de fa 1,5 M. d'anys.

Utilitzava el foc.

Pithecantropus (Java) 1M.

Sinantropus (Pekin) 1 M.

Homo Sapiens (Neanderthal) 100.000 a.

Homo Sapiens Sapiens (Cro-Magnon) 40.000 a.

Hominització, Humanització i Socialització:

Quan l’home va deixar de ser primat per a passar a ser home?. No existeix , tampoc un acord generalitzat entre els científics (biòlegs, paleòlegs, antropòlegs), no obstant això, podem indicar una sèrie de notes característiques.

Quina és la causa primera que va forçar el procés d’hominització?. Els antropòlegs en suposen vàries: L’augment del cervell, la bipedestació , el llenguatge, l’inici de la socialització, ...

Alguns autors han proposat integrar en un sol model els elements biològics, ecològics i culturals implicats en l’hominització. Així Bielicki indica els següents:

Postura i locomoció erecta

Expansió del cervell.

Receptivitat sexual no cíclica de la femella.

Retràs de l’ontogènia (desenvolupament embrionari i infantil).

Caça organitzada.

Fabricació d’instruments.

Comunicació simbòlica

Organització social preagrícola.

A tot això hi va influir molt l’alliberació de les extremitats davanteres que facilitaren la manipulació instrumental amb la conseqüent repercussió a l’àrea cortical cerebral que va incrementar l’encefalització.

De l’hominització a la humanització: Amb la preponderància de l’Homo Sapiens que va implantar les bases culturals sobre les que se establiria la cultura moderna: Divisió del treball, domini de la tècnica, economia de subsistència, us del llenguatge, desenvolupament de l’art i d’un sistema de creences.

De forma sintètica podem imaginar l’evolució del psiquisme de la següent manera: Per selecció natural es perpetuen variacions adaptatives com: postura erecta, utilització d’objectes com instruments, utilització de signes fònics i gestuals, ... L’allargament de l’ontogènesi i infància i la cura que els pares fan dels fills (ja que la seva estratègia reproductiva consisteix en tenir poques cries, que puguin ser ben alimentades) augmenten el període i la complexitat de l’aprenentatge, així com l’estabilitat de la familia. La dependència que tenen els nins de les mares afavoreix una divisió del treball en la que l’home executa, bàsicament una tasca caçadora, mentre que la dona, juntament amb els nins, recull fruits i llavors, que traslladen a un habitatge comú. Això crea una forta interdependència econòmica i comunitària que genera un procés selectiu a favor de la socialització i comunicació cultural, així com l’organització en grup dels caçadors i la creació de comunitats més amples. Apareixen, així, les primeres formes d’organització política i els primers sistemes de creences mítics-simbòlics. Finalment, actualment, amb el desenvolupament de la ciència i de la tècnica, l’home, ha arribat, fins i tot, a la possibilitat de manipular l’estructura genètica de l’ADN i a ser capaç de clonar els éssers vius.

L'hominització com a estructura

Recentment, Bielickl ha proposat una interessant teoria que pretén integrar en un model les interrelacions de 108 principals components biològics, ecològics i culturals compromesos en la fase final de la hominització:

1. Postura i locomoció erectes.

2. Expansi6n del cervell

3. Receptivitat sexual no cíclica de la femella

4. Retard de la ontogènia

5. Organilación de la caça.

6. Ús i fabricació d'instruments

7. Comunicació simbòlica

8. Organizaciónn social preagrícola marcadament diferent de la dels catarins.

Finalment, Tobias resumeix l'essencial del procés en l'esquema que reproduïm a continuació:

Augment de mida del cervell ß-> complejificación de la seva estructura ß-> complexitat creixent de l'activitat nerviosa ß-> diversificació i complejificación de la conducta ß-> amplificació i estructuració creixent de les manifestacions culturals.

Nivells comportamentals específics en el procés d'hominització

En el decurs de l'hominització van apareixent-al fil de la cerebración creixent-espècies capaços d'exercir un major control del seu medi ambient. D'una manera succint. Descrivim a continuació les etapes més importants dóna aquest procés d'hominització que desemboca en l'aparició de la cultura.

Pong (Miocè): Activitat Instrumental molt rudimentària d'escassíssim valor subsistencial per a l'espècie. Organització social mínima.

Australopithecus (Pliocè-Plistocè); Activitat Instrumental més sistemàtica. Tot i que encara probablement prelítica, però de valor subsistencial per a l'espècie. No obstant això sembla un intent evolutiu fallit, que conclou en un callej6n sense sortida.

HOMO HABILIS (Pleistocè inferior): Pràctica més sistemàtica d'una activitat lítica ja important per al manteniment i desenvolupament de l'espècie, que guarda una certa continuïtat amb etapes culturals posteriors. Iniciació de la caça organitzada.

Homo erectus (Pleistocè inferior mitjà). Increment notable del cervell que pesa s'aproxima al de l'Homo sapiens (2 / 3). Aquest augment va unit a una major propositivitat i memòria, plasmada en la caça major organitzada, en la fabricació d'instruments lítics, més avançats, l'ús del foc i certs indicis d'activitat ritual. En major valor subsistencial de la seva conducta tècnica s'uneix, a més, la iniciació d'una activitat simbòlica i d'una organització social més complexa.

HOMO SAPIENS (Plistocè mitjà superior) L'cerebración dels homínids arriba a la seva cota màxima en l'Homo neanderthalensis, per baixar lleugerament després. La fabricació d'instruments es perfecciona i s'especialitza. El meus mo que la caça-complementada per la domesticació-i la recollida selectiva de fruits, que es potencia amb una agricultura rudimentària. L'ús i construcció d'aixopluc. i enterraments, l'aparició del vestit, dels adorns, de la pintura i l'instrumental domèstic indiquen el desenvolupament d'una societat humana incipient, on la divisió del treball, les tècniques subsistenciales, les manifestacions artístiques, les creences i el llenguatge constitueixen el genuí medi cultural en què l'home va a desenvolupar ulteriorment. A partir d'aleshores ençà, l'Homo sapiens s'independitza progressivament de la pressió natural del medi. Per a inserir-se en un món de cultura creat pel mateix, en interacció amb el qual s'inicia un feedback amplificante que el situa en la història. Totes les tendències apuntades en les etapes anteriors de la hominització s'integren plenament en aquesta inèdita forma d'existència en què l'hominització dóna pas a la humanització i la natura a la història. Normalment s'entén que l'home de Cro-Magnon és el que inicia aquesta última etapa d'enlairament de l'Homo sapiens sapiens

Categories i tàxons de la genealogia humana

Regne Animalia Animals

Fílum Chordata Animals amb notocordios

Subfílum Vertebrata Animals amb espina dorsal

Superclasse Tetrapoda Animals amb quatre potes

Classe Mammalia vertebrats amb pèl i glàndules mamàries

Subclasse Theria Mamífers que conceben cries fetals

Infraclasse Eutheria Mamífers que alimenten el fetus a l'úter

Ordre Primats Primats

Subordre Anthropoidea Tots els micos, simis i humans

Superfamília Hominoidea Simis i humans

Família Hominidae Els humans i els avantpassats immediats

Gènere Homo Membres actuals i extingits de l'espècie humana

Espècie Homo sapiens Espècie humana moderna

Subespècie Homo sapiens sapiens Tots els éssers humans contemporanis

* Els mots primat, antropoide, hominoides i homínid es fan servir, sovint, com a substituts informals per Primats, Anthropoidea, Hominoidea i Hominidae, respectivament. Algunes categories utilitzades pels biòlegs, com cohort o tribu, no siguin necessaris per definir els nostres avantpassats. Hi ha desacord sobre les subclasses i Infraclasse Mammalia.

BIBLIOGRAFIA:

-HAGEN, Bernard: "Els Planetes. El sistema solar". Ed: Conèixer la Ciència RBA. Barcelona, 1994.

-Jastrow, Robert: "El Teler Màgic". Ed: Biblioteca Científica Salvat. Barcelona, 1988.

-Hoagland, M.: "Les arrels de la vida". Ed: Biblioteca científica Salvat. Barcelona, 1988.

-Leakey, Richard: "La formació de la humanitat". Biblioteca de divulgació científica RBA. Barcelona, 1993.

-HARRIS, Marvin: "Introducció a l'antropologia general". Ed Alianza Universidad. Textos. Madrid, 1991. (Capítols 4 i 5).

Tiren, J. i d'altres: "Filosofia Hermeneia". Ed Vicens Vives. Barcelona, 1992.

______________

"Història visual del Món"

"El gran llibre de consulta". El Pais.

"Història de la Humanitat Larouse. 1: Del Big-Bang a l'Homo Sapiens".

____________

REFERENTS BIBLIOGRÀFICS

(Exclussivament per al professor).

-Jastrow, Robert: "El Teler Màgic". Ed: Biblioteca Científica Salvat. Barcelona, 1988.

- Tiren, J. i d'altres: "Filosofia Hermeneia". Ed Vicens Vives. Barcelona, 1992.

* Síntesi: "Ciències de la Natura". 1r. de BUP. Lliçó 56.

-HARRIS, Marvin: "Introducció a l'antropologia general". Ed Alianza Universidad. Textos. Madrid, 1991. (Capítols 4 i 5).

-Hoagland, M.: "Les arrels de la vida". Ed: Biblioteca científica Salvat. Barcelona, 1988.

-Leakey, Richard: "La formació de la humanitat". Biblioteca de divulgació científica RBA. Barcelona, 1993.

-GAMON, George: "La creació de l'Univers". Biblioteca de divulgació científica RBA. Barcelona, 1993.

-LENAY, Charles: "L'Evolució. Amb el bacteri l'home". Ed: Conèixer la Ciència RBA. Barcelona, 1994.

-HAGEN, Bernard: "Els Planetes". El sistema solar ". Ed: Conèixer la Ciència RBA. Barcelona, 1994.

x Categories i taxons de la genealogia humana: Marvin Harris, pag. 50.

x El camí de l'evolució: Marvin Harris, pag. 70.

x General: Llibre de CN de 3r. de Batxillerat (elemental). SM

Llibre de CN de 1r de BUP. SM

"Història visual del Món"

"El gran llibre de consulta". El Pais.

"Història de la Humanitat Larouse. 1: Del Big-Bang a l'Homo Sapiens".

Anotacions / apunts:

-El continent inicial únic de la terra: Pargea?.

-Alexander Opanin. S. XX: L'atmòsfera de la Terra, altre temps, podria haver estat molt diferent a l'actual. La matèria orgànica i la vida podien haver sorgit espontaneament a partir d'una matèria inorgànica per l'acció d'un conjunt de circumstàncies coincidents: Temperatura, llum solar, llamps, composició de la sopa molecular, ... Això ho va demostrar experimentalment el 1953 Stanley Miller.

-Gamow:

-Robertson i Joya: DNA i RNA.

-Filosofia Hermenia.J. Etxano i E. Martínez. Vicens Vives. 3r de BUP.

- Newton 1642-1727: Gravitació.

-Max Plank 1858-1947: Teoria Quàntica: Energia. Llum: Onda o partícula.

-Albert Einstein 1879-1955: Relativitat. La velocitat de la llum és la velocitat màxima. Matèria i energia és el mateix.

-Edwin Huble 1889 - 1953: L'Univers s'expandeix. 1924: Hi ha altres galàxies.

-Arno Penzias 1.933 i Robert Wilson 1936:

Nivell constant de radiació del fons de l'Univers: És pensa que procedeix del Big-Bang.

-Stephen Hawking 1942: Forats negres / Comprensió de la gravitació.