diumenge, 29 de novembre de 2009

Psicologia. La Personalitat


Parlem de psicologia (10)



Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia



Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat



- La Personalitat



Tema 3: La Personalitat
Resum
Definició i accepcions
Factors de la personalitat
Tipologies
Psicoanàlisi clàssic
Teories neofreudianes o culturalistes
Teories Humanistes
Teories psicomètriques
Teories de l’aprenentatge
BIBLIOGRAFIA



La Personalitat. Resum:
- Dificultat de definir-la/Etimologia/Definició
- Altres definicions de la personalitat
- Accepcions
- Aspectes o factors que incideixen sobre la personalitat:
Intel·ligència (aspectes intel·lectuals o cognitius de la personalitat)
Caràcter (aspectes volitius i impulsius de la personalitat)
Temperament (aspectes emocionals o afectius de la personalitat)
Constitució (aspectes físics o somàtics de la personalitat).



-Tipologies:
- Platò
- Empédocles / Hipòcrates / Galeno
- Gall / Lombroso / Viola / Sigaud
- Corman / Pavlov / Leon Bourdel
- Teoria dels temperaments d'Heymans-Le Senne
- Teories amb fonament en la constitució física: Kretschmer / Sheldon
- Teories psicoanalítiques:
- Psicoanàlisi clàssic de Freud.
- Teoria analítica de Jung.
- Psicologia individual d'Adler
- Teories neofreudianes o culturalistes: Karen Horney / Erich Fromm
- Teories Humanístiques:
- Teoria organísmica de Goldstein
- Teoria de l'autorealització de Maslow
- Teories Psicométriques de la personalitat:
- Eysenc (neuroticisme-extroversió)
- Cattell: 16 PF
- Allport: Teoria dels trets de personalitat
- Teories de l'aprenentage:
......Dollar i Miller
......Bandura i Walters



Personalitat:
1) Definició:
- Dificultat de definir-la: como conseqüència de ser un terme molt utilitzat en
moltes acepcions del llenguatge comú: "Té molta personalitat". "Té problemes de personalitat". "Té una personalitat molt forta", ...
- Etimològicament: Persona: Prosopon: màscara o careta d'actor (algú que representa un paper a una comedia, obra de teatre o tragèdia).
(Parèntesi: A "Didacta": Mitologia grega. Poesia. Poesia lírica. Teatre)



Definició: Personalitat: "Forma de ser i d'actuar de cada un,
que inclou l'aspecte físic, l'aspecte psíquic i l'aspecte social,
i que depèn, en part, de l'hernecia rebuda per cada un (teories constitucionalistes), i, en part, i molt especialment, de les influències rebudes de l'ambient (teories ambientalistes) d'entre les que destaquen les educatives".



Altres definicions de personalitat:
1) Psicologia clàssica: "Aquella part que presenta un caràcter de fixesa, permanent, d'un individu".
2) Psicologia dinàmica actual: "Organització dinàmica dels aspectes intel·lectuals, afectius, impulsius, volitius, fisiològics i morfològics de l'individu".
3) Modificada de l'anterior: "Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l'individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves modalitats de comportament".
4) Definició molt general: "Diferència individual que constitueix a cada persona i la distingeix de les altres persones".



Acepcions:
1) Personalitat com a concepte d'un mateix
2) Personalitat com a valor d'estímul social. La conciència d'un mateix com a força organitzadora.
3) Personalitat com a conjunt de trets en interacció mutua.
(1.- Barriga p. 261 i ss.
2.- Estratègia Acelerada. p. 3 i ss.
3.- Descubrir la psicologia 4. p. 25 i ss.)



Aspectes subordinats o factors que incideixen a la personalitat:
- Constitució: Aspectes morfològics, somàtics, fisiològics de la personalitat.
- Temperament: Aspectes emocionals o afectius de la personalitat.
- Caràcter: Aspectes volitius i impulsius de la personalitat.
- Intel·ligència: Aspectes cognitius de la personalitat.



- Aspectes morfològics i fisiològics.
- Aspectes afectius: Fan referència a la forma de viure l'afectivitat i la capacitat d'emocionar-se a partir de respostes fisiològiques, que són comportaments diferenciats i individualitzats.
- Aspectes impulsius i volitius: Impulsius o viscerals: Inclouen respostes personals no intel·lectuals que sorgeixen com a necessitats de l'individu i no sempre controlables. Es manifesten en forma de desitjos intensos. Volitius: o capacitat de voler fer alguna cosa. És la denominada força de voluntat. És important, però no té un valor absolut pel que fa a la modificació de la personalitat.
- Aspectes intel·lectuals: Equivalen a l'organització dinàmica dels aspectes cognitius: Capacitat de conèixer i saber informació acumulada de l'aprenentatge voluntari i de l'experiència, el discurs del pensament, anàlisi, crítica, idees i creences.



Tipologies:
Platò (427 a 347 a JC)
El psiquisme humà consta de 3 elements:
- Intel.ligència (ubicada al cap)
- Apetit irascible (al pit)
- Apetit concupiscible (al ventre)
Empédocles (492-432), Hipòcrates (460-370), Galeno ( ):
Empèdocles: 4 Elements: aigua, terra, foc, aire
Hipòcrates: 4 Humors corporals: sang, linfa o flema, bilis groga i bilis negra
Galeno: 4 Temperaments: sanguini , flegmàtic, colé-ric i melancòlic.
Dr. Lombroso (italià): Teoria del criminal nat
Viola (també italià): Tipus morfològics de la cara i el cos:
- Normosplàcnics: Cara i cos normals.
- Microsplàcnics: Cara i cos més curts que el normal.
- Macrosplàcnics: Cara i cos més llargs que el normal.
Sigaud: Tipus constitucionals: Digestiu, muscular, respiratori i cerebral.
Corman: Els tres plans del rostre:
- Inferior (barbilla i boca): Domina la vida instintiva
- Mig (nas i pòmuls): Domina la vida afectiva i social
- Superior (front): Domina el pensament i la vida intelectiva.



Morfologia: Tipus: Dilatat / Retret.
Pavlov (1849-1936): Tipologies dels medis interns:
Tipus (als cans):
- Excitables.
- Inhibits.
- Centrals:
.......Despert i Viu
.......Reposat.

Léone Bourdel: Grups sanguinis i temperament:
Grup: Percentatge: Temperament:
A 43 % Armònic
O 43 % Melòdic
B 11 % Rítmic
AB 3 % Contradictori



Teories amb fonament en la constitució física: Kretschmer / Sheldon
Kretschmer: (1888-1964): Escola Alemana.
Psiquiatra a la Universitat de Tubinga.
"Constitució i caràcter" (1921): Més de 25 edicions en llengua alemana.
Biotipus: Pícnic (gordo)
Atlètic
Astènic o leptosomàtic
Estadis encadenats progressivament:
Biotipus: Tipus caràcter normal T.extravegant T. malalt mental
Astènic/leptossomàtic: Esquizotímic/Esquizoide/Esquizofrènic
Pícnic (grasset): Ciclotímic/Cicloide/Maníac-depressiu (psicosi)
Atlètic: __/__/__/ Histèric – Epileptic
Astènic: Falt de força vital física o psíquica
....Esquizotímic: Replegat sobre ell mateix. Dona importància a la vida interior.
....Esquizoide: Concentrat, fred, hipersensible, tendent a l'astènia. L'esquizoide tend a l'esquizofrènia. El llaç que l'uneix al món exterior és fràgil.
Esquizofrènia: Malaltia mental. Psicosi: Trastorn de l'afectivitat. Aptituds: Distorsions paradògiques. Vida psicològica pertorbada: Activitat bloquejada, impulsiva, artificial o amanerada. Contacte amb el món exterior alterat: Autisme, somnis, fantasmes. Els desitjos no tenen relació amb la realitat. Reaccions explosives, inèrciques o perseverants, però sempre ineficaces. Carència afectiva.
Pícnic: Contextura ampla, grassa, amb formes rodones.
Ciclotímic: Alternança d'excitació a depressió. Rodó, jovial i pràctic, però passa bruscament de la joia a la tristesa.
Cicloide: Tendent a la psicosi maníaco-depresiva.
Psicosi maniaco-depresiva: Psicosi periòdica caracteritzada per accessos de sobreexcitació (fase maniaca) i depressió (melancolia). Resulta del mal funcionament del cervell a nivell de l'hipotàlamus regulador de l'humor. Pareix lligada a una disposició constitucional. El ritme i profunditat de les crisi varia molt segons els subjectes. A l'interval entre dos estats (excitació-depresió) el malalt pot dur una vida normal i inclús brillant.
Sheldon: Escola Americana. Universitat de Harvard.
"La constitució física de l'home" (1940)
"Les varietats del temperament" (1943)



Morfologia i Caràcter
Endomorfo (formes rodones i suaus)
Viscerotònic (relaxat, estima el comfort i la sociabilitat)
Mesomorfo (dominen les estructures somàtiques: ossos i músculs. Dur i ferm).
Somatotònic (afirmació vigorosa de sí mateix. Actitud enèrgica. Li agrada el domini, el poder i el perill. Agressiu, competitiu).
Ectomorfo (desenvolupament dèbil dels músculs i vísceres. Tronc i extremitats llargs i delicats. Fràgil).
Cerebrotònic (inhibició, contenció, intimitat i soledat. Actitud i sentiment imprevisibles. Atent i ràpid en les respostes. En cas de fracàs: necessitat de soledat).



Psicoanàlisi clàssica de Freud:
Sigmund Freud: Neix a Austria (1856). Mor a Londres (1939). Doctor en medicina a Viena (1885). Especialitat en Psiquiatria. Tracte Neuròtics, especialment histèrics (i més concretament, histèriques) mitjançant hipnosi i associacions lliures, primer traballant amb Charcot. Posteriorment, també mitjançant la interpretació dels somnis. El 1896 funda la psicoanàlisi. Ana Freud, la seva filla, va continuar la seva obra, estenent-la a la psicoanàlisi infantil.

Un principi fonamental de Freud és:
"Els trastorns emocionals a l'adult es deuen a problemes sexuals reprimits". La sexualitat implica, però transcendeix, la genitalitat".
Instàncies de la personalitat: Allò, jo i Super jo.
Nivells de consciència: Conscient, subcons-cient i inconscient.
Fases de desenvolupament de la personalitat: Oral, anal, fàlica-edípica, fase de latència, genital.
Tipologies: Eròtic, narcíssic, obsessional.
Instàncies:
Allò: Representa els impulsos de caràcter sexual (libidinal) segons Freud situats a l'inconscient. Tracta d'aconseguir el conscient per a poder satisfer-los.
Super Jo: Conjunt de normes socials i moralsinterioritzades a l'individu, en part conscients i en part inconscients.
Jo: Conjunt de processos psíquics que permeten a l'organisme adaptar-se a la realitat. En gran part conscient és l'arbitre entre l'Ello i el Super Jo.
Nivells de consciència:
Conscient
Subconscient
Inconscient
Fases de desenvolupament de la personalitat:
Oral (el primer any).
Anal (fins el 3r any)
Fàlica- Edípica: (de 3 a 5 anys)
Fase de latència: (de 6 a 12 anys)
Fase genital: (a partir del 13 o 14 anys).
Personalitat madura i sana: Per a tenir una personalitat madura i sana és necessari que l'individu no sufreixi privacions fortes o traumes importants.
Regressions: Tornar a fases anteriors més inmadures. Exemple: Regressió a la fase anal: Avars i maniàtics de la llimpiesa.
Tipologies de Freud: Predomina:
Eròtic: L'Allò.
Narcíssic: El Jo.
Obsessional: El Super Jo.



Adler: Psicologia individual d'Adler.
Alfred Adler: Neix a Viena (Austria) el 1870. Mor a Aberdeen (Escocia) el 1937. Doctor en medicina per la Universitat de Viena (1895). Adjunt a l’Institut de Pedagogia de Viena (1924). El 1935 funda el Journal of individual Psychology als EEUU.
- Dimensió social de l'home.
- Profunda influència sobre els psicoanalistes americans.
- L'home, inicialment, es veu imbuït d'un fort complexe d'inferioritat que és origen de la força unificadora de la personalitat.
- Força denominada voluntat de poder que impulsaria a l'home a dominar als altres per a compensar els seus sentiments d'inferioritat.
- No obstant això, es compagina amb un autèntic interès social que és innat, però que precisa una educació.
- Les persones són motivades per la necessitat de superioritat i l’interès social, però cada un ho és d'una manera peculiar i única: Es el denominat estil de vida.
- En definitiva, per a Adler, la personalitat de cada un és única i irrepetible.
- Tipologies segons Adler:
El complexe d'inferioritat.
El temperament nerviòs.



Jung: Psicologia Analítica de Jung.
Carl Gustav Jung neix a Suissa el 1875 i mor el 1961. A partir del 1900 és psiquiatra a Zurich. L’any 1911 es separa de Freud. A partir de l’any següent es dedica exclusivament a l’activitat de psicoterapèuta. L’any 1948 funda l’institut C.G. Jung de Zurich.
- Discrepància amb Freud relativa a la importància de la sexualitat en la formació de la personalitat.
- El que té més importància per a l'home són les metes i aspiracions futures, que en certes ocasions expresa en els seus propis somnis.
- La meta que suposa l'aspiració màxima és la constitució d'un Jo en el que s'integrin totes les parts de la personalitat, tant les conscients com les inconscients.
- Aquest Jo és capaç d'evitar els dos grans perills que l'acosen permanentment:
1) El conformisme front a les pressions del grup.
2) Excés de confiança en els aspectes conscients i inconscients del propi Jo que el poden fer autosuficient i despreciatiu de les relacions socials.
- Jung dona importància a l'inconscient individual, però en dona més a l'inconscient col.lectiu en el que queden depositades totes les experiències ancestrals del genere humà: els Arquetipus.
- Crea els conceptes d’extraversió i introversió.
- Tipologia de Jung: extravertits - introvertits.



Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Novembre de 2009




1 comentari:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina