Any 2011. I tu, què li demanes al 2011?

I tu, què li demanes al 2011?

Temps d'il·lusió

Acaba l'any 2010. Un any que ha vist accentuar la crisi econòmica que ens afecta molt a gairebé tots i la crisi ètica que retreu i enriqueix a la majoria de dirigents, polítics, financers i empresaris del món liberal de la globalització econòmica i que és causa directa de l'altra crisi, la que ens afecta als altres (potser, per aquesta raó, molts jutges i majoria de votants tinguin l'objectiu de ser també dels que ocasionen la crisi en lloc de ser dels que la pateixen).

Ara és temps d'il·lusions, d'il·lusió (il·lusió, d’il·lús, que percep una imatge diferent de la que projecta l'objecte present, per un problema sensorial o racional del subjecte que la percep. Això pot provocar una falsa esperança sense fonament real). És temps de demanar als patges dels Reis Mags allò que anhelam, allò que desitjam o allò que necessitam. D'aquí a poc, a l'inici de l'any nou, en aquest cas el 2011, arriben els Reis i, si hem estat bons, ens portaran el que els hem demanat ferventment, la fe mou muntanyes, i si hem estat dolents, carbó, carbó amb el que encendre el foc etern en el per a purgar per sempre la nostra maldat (hi ha mals de principis del segle passat que segueixen fent mal ara).

I tu, què li demanes a l'any 2011? Què li demanes als Reis, als mags, clar?

Jo només li demano dues coses, dues il·lusions i, com a tals, gairebé segur impossibles:

1ª Que es compleixi l'article 35.1 de la Constitució espanyola de 1978, teòricament vigent: "Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a l'elecció de la professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de raça o sexe".

2ª Que en les eleccions autonòmiques i municipals de la primavera de l'any que comença, 2011, guanyin, en totes les nacions, nacionalitats i autonomies, així com en tots els consells, diputacions i ajuntaments, opcions de pacte de tres o més partits i, si és possible, que siguin, en els seus estatuts, més partidaris del bé social que del bé capital, ja que majories absolutes o coalicions de dos s'assemblen, de fet, a dictadures absolutes o a dictadures relatives i cauen més fàcilment, gairebé indefectiblement, en la corrupció.

Amen.

.