Comunitats autònomes ordenades per extensió:
Espanya posseeix una superfície de 505 989 km2. La major part d'aquesta superfície pertany a la península ibèrica i les illes Balears, les Canàries i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
El territori espanyol s'estén, a més, sobre altres petites unitats de relleu, com l'illa d'Alborán i el penyal d'Alhucemas, entre d'altres. El relleu espanyol presenta una altitud mitjana, 660 m sobre el nivell del mar, fet que fa que Espanya sigui el segon país més alt d'Europa.
La configuració de la península Ibèrica influeix de manera determinant a la resta d'elements del medi físic, com el clima o la distribució dels medis naturals.
Els seus trets principals són:
Forma massissa. La Península està envoltada de masses d'aigua, però cap no penetra cap a l'interior. La conseqüència és una diferència climàtica entre les zones de costa, molt exposades a la influència marina, i les de l'interior, aïllades d'aquest influx.
Costa rectilínia. La majoria de les costes amb prou feines tenen accidents geogràfics importants, per la qual cosa el perfil litoral destaca per la linealitat.
Elevada altitud mitjana. l'altitud mitjana se situa a 660 metres, molt per sobre de la mitjana europea. Això és degut a la presència de la Meseta Central i l'existència d'altes serralades.
Disposició fragmentada del relleu. Les principals unitats del relleu se situen al voltant de la Meseta. Això suposa un efecte muralla que dificulta l'entrada de l'aire humit procedent del mar cap a l'interior.
Inclinació de la Meseta. La Meseta està lleugerament inclinada cap a l'oceà Atlàntic, per la qual cosa molts dels nostres grans rius hi desemboquen.
Les terres a Espanya
A Espanya es diferencien quatre unitats homogènies de roques o unitats litològiques principals:
L'Espanya silícia. Està formada per roques dures i rígides, com el sílice o el granit. A aquesta regió pertanyen les muntanyes més antigues.
L'Espanya calcària. Està constituïda per roques menys dures, com les calcàries. En aquesta regió hi ha les muntanyes més joves.
L'Espanya argilosa. La componen roques molt toves, de tipus sedimentari, com a sorres i argiles.
Zones volcàniques. El seu origen són les expulsions de magma del mantell
Límits de la Península Ibèrica:
A l'extrem nord-occidental, el Montes de León.
Al nord, la Serralada Cantàbrica, amb els pics del voltant de 2500 m.: Peñavieja, Cerredo i Taronger de Bulnes. (Pics d'Europa)
Per l'est, el Sistema Ibèric, el cim major del qual és el Moncayo (2313 m.), a la província de Saragossa.
Pel sud, Sierra Morena, que la separa d'Andalusia.
La Península Ibèrica es troba a l'extrem oest del Sud d'Europa, a la cruïlla entre l'Oceà Atlàntic i el Mediterrani, formant un pont natural entre Àfrica i la mateixa Europa.
al Nord, el mar Cantàbric i els Pirineus.
a l'Est, el mar Mediterrani.
al sud, l'oceà Atlàntic i el mar Mediterrani.
a l'Oest, l'Oceà Atlàntic
El relleu de la Península Ibèrica està dominat per l'existència d‟una unitat fonamental: l‟altiplà central. Atenent aquesta unitat, el relleu peninsular es pot estructurar en: serralades interiors, serralades que voregen l'altiplà i serralades exteriors a l'altiplà.
El Sistema Central divideix l'altiplà en dos: la submeseta nord i la submeseta sud. La submeseta sud compta a més amb una altra unitat digna de menció: les Muntanyes de Toledo, petita cadena muntanyosa que separa les conques del riu Tajo i del Guadiana. Destaca el bec de l'Almanzor
Serralades:
Serralada Costero Catalana: Ubicada davant de la Mediterrània.
Pirineus: Separen la península Ibèrica i la resta d'Europa. Destaca el pic de l'Aneto (3404 metres)
Massís Galaic, a l'extrem nord-occidental
Sistema Bètic: Són dues serralades situades al sud-est peninsular i paral·leles entre si:
Depressions: Entre els Pirineus i el Sistema Central hi ha la Depressió de l'Ebre i entre Sierra Morena i les Serralleres Bètiques, la del Guadalquivir.
Per últim destacar el Teide, màxima altura d'Espanya a l'illa de Tenerife
Recordem: Una conca hidrogràfica és el territori ocupat per un riu i els seus afluents. Una vessant hidrogràfica és el conjunt de riu que aboquen les aigües a un mateix mar o oceà.
Els principals rius de la Península Ibèrica segons els seus vessants són:
A les illes Canàries i les illes Balears no hi ha rius permanents, només corrents d'aigua temporals pels quals discorren les aigües després de les pluges.
De tots els rius peninsulars destaquen: l'Ebre per ser el de cabal més gran, el Tajo per ser el més llarg i el Guadalquivir per ser l'únic navegable (fins a la ciutat de Sevilla).
Espanya compta amb dos grans arxipèlags: l'arxipèlag balear i l'arxipèlag canari.
Les Illes Balears es troben al mar Mediterrani, davant de les costes de la Comunitat Valenciana. L'arxipèlag balear està compost per les illes següents: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera.
Les Illes Canàries se situen a l'oceà Atlàntic al nord-oest d'Àfrica, davant de les costes del Marroc, a uns 95 quilòmetres a la part més propera. L'arxipèlag canari està compost per set illes: El Ferro, La Gomera, La Palma i Tenerife (formen la província de Santa Creu de Tenerife) i Fuerteventura, Gran Canària i Lanzarote (formen la província de Las Palmas).
També cal destacar l´illa d´Alborán, situada a mig camí entre les costes andaluses i la ciutat autònoma de Melilla, i que presideix el mar del mateix nom (mar d´Alborán).
Hi ha diversos factors que expliquen la varietat climàtica d'Espanya:
Clima oceànic
La vegetació està representada pel bosc caducifoli de roures, faigs i castanyers; la landa o matoll dens, amb espècies com el bruc, el tojo i la ginesta; i els prats.
Principals activitats al bioclima oceànic
Clima mediterrani
La vegetació característica és el bosc perennifoli d'alzines, sureres i pins, i matolls, amb espècies com l'estepa, el bruc, el llentiscle, la farigola i el romaní.
Principals activitats al bioclima mediterrani
Destaca l'agricultura amb nous cultius (blat de moro, remolatxa, gira-sol),
Clima subtropical canari
La vegetació posseeix espècies exclusives (endemismes): a les zones baixes, cardó,
Principals activitats al bioclima subtropical
Pel que fa a l'agricultura es cultiven el plàtan i fruits tropicals com el mànec i l'alvocat. Els serveis han assolit una gran importància, destacant, sobretot, el turisme en la modalitat de sol i platja.
Clima de muntanya
La vegetació s'esglaona en pisos des de la base de la muntanya fins al cim.
Principals activitats al bioclima de muntanya:
Les activitats més importants són l'explotació de minerals i roques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada