Yayo Herrero. "Metamorfosi". Llibre
Hola amigues i amics,
O bé jo som un damnificat per l'escassa comunicació de molts membres del grup i la majoria de vosaltres ja coneixieu el llibre i/o l'autora, o és per un altre motiu, però jo no coneixia ni el llibre ni l'autora.
El fet és que fa un parell de dies va ser el meu aniversari i el meu fill Toni, juntament amb Mar i les seves filles me varen regalar aquest llibre. En Toni me va dir que llegint la contraportada, i "atesa la teva afició als grups humanistes, imagino que t'agradarà".
Jo pensava que seria un més dels vint i pico de llibres de capçalera.
Normalment, quan me'n vaig a dormir, agafo un llibre dels que tinc a la capçalera, en funció del que m'interessa en aquell moment. Depenent de la son, llegeixo una o dues pàgines, de vegades més, i, quan els ulls se me tanquen, poso el punt al llibre, i després llibre i ulleres a la capçalera i me dormo.
El mateix dia (nit) vaig començar a llegir aquest llibre, per curiositat i per la novetat, vaig llegir bastantes més de dues pàgines i vaig decidir interrompre el costum d'espipellar de tots els llibres, deixar-los descansar un temps i llegir aquest llibre fins el final. Molts de llibres, quan els acabes, te deixen ben igual que abans de començar-los, tot i que la majoria te proporcionen un canvi, o bé te donen uns coneixements que no tenies, o bé unes idees noves, i els més influents, fins i tot, et poden fer canviar de manera de pensar o, inclús, alguns comportaments (te modifiquen, milloren, personalitat i conducta), és a dir, t'eduquen, te formen. Quan part de la informació que te donen la incorpores a tu mateixa, l'aprens, l'agafes per a tu. I aquest és el cas d'aquest llibre per a mi. És un cas d'educació de direcció inversa: Es diu que els pares, sempre, i l'escola un temps, són els educadors principals de cada persona. En aquest cas és un fill que educa al pare en lloc d'un pare que educa al fill. I no és la primera vegada que això passa. També fa 26 anys, amb motiu també d'un aniversari tots els fills me regalaren "Solc. Literatura catalana amb textos comentats", un dels 20 i pico dels llibres de capçalera de consulta permanent. Però la primera que m'havia regalat un llibre informatiu-formatiu havia estat Fred un any abans de casar-nos. Jo ja havia "caigut del cavall", però tampoc no feia una eternitat d'anys, la mala bestiola encara no havia baixat a l'infern, i els llibres d'història que teníem aquí s'havien d'agafar amb pinces. Me va regalar: "Historia de la España Franquista" de Max Gallo editat per Ruedo Ibérico, que me proporcionava una informació més objectiva i no tan partidista com la dels llibres editats a Espanya amb el "nihil obstat" corresponent.
Què ens diu la solapa del llibre sobre l'autora?
Yayo Herrero (Madrid, 1965) és consultora, investigadora i professora en els àmbits de l'ecologia política, els ecofeminitzadors i l'educació per a la sostenibilitat. Actualment és docent a la Universitat de Cantàbria.
És doctora en Societat, Política i Cultura per la Universitat del País Basc, a més de llicenciada en Antropologia Social i Cultural, diplomada en Educació Social i en Enginyeria Tècnica Agrícola.
És activista i col·labora amb diversos mitjans de comunicació. En l'actualitat és sòcia de Garúa Societat Cooperativa i directora del consell editorial de CTXT. Va ser coordinadora estatal de la plataforma Ecologistes en Acció i directora de FUHEM.
És autora de Els cinc elements. Una cartilla d'alfabetització ecològica (2021), Absències i extraviaments (2021),Educar per a la sostenibilitat. Una mirada ecofeminista a l'educació (2022) i Presa de terra (2023). Ha escrit en llibres col·lectius com Canviar les ulleres per mirar el món (2011), La gran cruïlla (2016)i Petroli (2018). També és coautora dels llibres il·lustrats Canvi climàtic (2019) i Drets humans (2022).
Què ens diu la contra portada del llibre del propi llibre?
Davant les múltiples crisis del nostre present i les respostes derrotistes que imposen la ultradreta i altres forces devastadores de la vida a la Terra, hem de promoure una transformació radical de la nostra societat una autèntica revolució antropològica.
A través de processos comunitaris participatius d'aprenentatge, de diàleg i de polítiques que abastin tots els àmbits de la vida cal impulsar una metamorfosi social que garanteixi un futur just per a tothom a escala planetària.
Yayo Herrero, en el present assaig, analitza la deriva del capitalisme extractivista i, des d'una mirada ecosocial, desplega arguments i estratègies per abandonar la cultura de l'extraviament en què ens trobem i senti les bases per acostar-nos, cada vegada més, a un altre món possible.
Alguns paragrafs del llibre:
"... persones que tantes vegades tinc davant i amb les quals comparteixo, sense contemplacions, dades i experiències que mostren que el món en el qual crèiem viure ja no existeix".
"La literatura, com sempre al llarg de la meva vida, em va ajudar. Revisitar Poeta a Nova York, em va fer sentir menys ingènua. També Federico va plorar i va convertir en versos imprescindibles el descobriment de la deshumanització i el deteriorament d'una societat que ho omplia tot de fum, de merda... Una cultura despietada que converteix boscos, glaceres, muntanyes, animals, plantes i filles en diners i residus. I que fa servir aquests diners per convertir més boscos, més glaceres, més muntanyes, més animals, més plantes i més filles en molts més diners i moltíssims més residus. García Lorca, inspirat en la decepció que li va provocar la modernitat industrial de Nova York va convertir en poesia l'anhel, el jadeo ansiós, d'una altra manera de ser i estar al món en què la llibertat i la justícia, l'amor i la bellesa fossin el normal.
"El pessimisme és una espècie d'activisme sostingut sobre la convicció que sempre passarà el que més temem".
"L'optimisme és la tendència a pensar que sempre succeirà la previsió més favorable.
"Construir les esperances exigeix reconèixer les pors i saber on som".
“… altres vegades es projecta el futur com una tornada a un passat que no va existir mai". "En aquest futur les dones seran com les d'abans, els treballs seran com els d'abans, els mercats, els cicles i les estacions funcionaran com déu mana. Aquesta retroutòpia condueix a fer acceptables els supremacismes autoritaris".
"L'esperança és un trajecte que il·lumina la possibilitat d'un destí desitjat".
"El futur llavors és un projecte per imaginar. Projectar implica idear, planejar, ordir, plorar, callar, concebre, dissenyar, sorprendre, limitar, avaluar, assajar, explorar... Aquest llibre vol contribuir a aquest projecte.
Un projecte que comença reconeixent dues qüestions prèvies. La primera és que el món que coneixem s 'està esmorzant i que aquest entorn en descomposició, aquest món estrany, és el que s'ha d'aprendre a rehabitar. La segona és que, en termes generals, no estem ben preparats per fer aquest camí":
"Un projecte que construeixi presents que permetin projectar horitzons desitjables en què totes les vides es visquin amb desig i dignitat, on totes les vides importin i cremen en el context d'un planeta, l'únic en què la vida és possible i que, no obstant això, ja és un altre".
"Un projecte que miri al passat, l'única màquina del temps que tenim, per descobrir excessos, errors i potències abandonades que ens han portat cap al món que habitem en el present".
"Una proposta que beu de molts treballs i experiències compartides".
Incendis.
"El món crema i els estranys incendis del segle XXI creen la seva pròpia meteorologia. Un clima nou, inhòspit i incontrolable.
Pirotornadogènesi. Així es denomina el procés que crea els tornados de foc que brollen en els nous incendis forestals.
Els tornados de foc són els fills monstruosos dels pirocumulonimbos, uns núvols que crea el propi foc".
Capitalisme.
"Els incendis forestals o s'estenen o moren. Com el capitalisme que s'expandeix o sucumbeix.
Sota la lògica capitalista, créixer és un sinònim de cremar. El consentiment del capitalisme equival a atorgar una 'llicència per cremar-ho tot'.
Com al foc en l'incendi, al capitalisme només el queda seguir cap endavant sense tenir en compte el demà, ni tan sols l'avui. No serveix apel·lar al risc, ni a la cautela ni a la pietat. El capitalisme no sap d'alertes ni de precaució. 'No coneix el pànic ni la vacil·lació perquè simplement no està equipat per a això'. Té una tendència irrefrenable a devorar les bases socials, polítiques i naturals de la seva pròpia existència. És, diu Nancy Fraser, un capitalisme caníbal".
“… de forma més violenta que qualsevol altre fonamentalisme religiós, declara una prolongada guerra contra els territoris, formes d'autoabastiment dels pobles: desencadenant una gran transformació, o mutació.
El capitalisme arracona l'humà. Manté un vincle estructural amb l' ecocidi i l' explotació humana. Manipula i trastoca els dispositius més bàsics de la consistència humana.
El capitalisme en termes de temps històrics és la detonació d'una bomba d'una quantitat incontable de megatons que ha convertit el nostre món en un lloc estrany".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada