Importància dels espais naturals

Importància dels espais naturals

Ens trobam en un moment històric de principis d'un nou mil·lenni en el qual s'han assolit uns nivells de desenvolupament social, tecnològic i científic que coincideix amb un deteriorament del medi sense precedents. L'aprofitament dels recursos naturals i el desenvolupament econòmic no pot comprometre el benestar social i econòmic de les generacions futures i és imprescindible mantenir la capacitat de la Terra per sostenir aquest desenvolupament i donar suport a la vida.

L'Estratègia Mundial per a la Conservació dins del Programa de les Nacions Unides per al medi ambient estableix tres objectius bàsics: mantenir els processos ecològics essencials i els sistemes que sostenen la vida, protegir la diversitat genètica i vetllar per la sostenibilitat de qualsevol ús que es faci de les espècies i els ecosistemes.

Els espais naturals protegits són parts del territori que contribueixen al benestar social a través de la conservació de la biodiversitat biològica i de la qualitat del paisatge, la regulació hídrica i del cicle de nutrients, la protecció del sòl, la protecció enfront dels desastres naturals i la provisió de llocs per a l'esbarjo, l'educació, la ciència i la cultura.

EI IV Congrés Mundial de Parcs i Espais Protegits celebrat a Veneçuela l'any 1992 va canviar la visió històrica dels espais protegits com a illes apartades del seu entorn. Actualment s'ha optat per un altre punt de vista que ubica aquests territoris en el centre de les estratègies de desenvolupament sostenible.

Avui s'entenen els espais naturals com a zones amb major grau de naturalitat dins un gradient d'intensitat d'explotació en el qual ha d'existir un nucli o una àrea de reserva. EI seu paper és important perquè formen part d'un mosaic territorial diferenciat segons l'ús que rep i que té sentit per les interaccions amb la resta de les peces.

Cal esperar que els espais naturals protegits siguin zones en les quals es cuiden de forma especial els valors ambientals i que serveixen de punt de referència des del qual es poden assajar i exportar a la resta del territori models ambientals sostenibles.

La Llei estatal 4/89, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, estableix els següents objectius quant a la protecció d'espais naturals:

1. Constituir una xarxa representativa dels principals ecosistemes i regions naturals del territori nacional.

2. Protegir aquelles àrees i elements naturals que ofereixen un interès científic, cultural, educatiu, estètic, paisatgístic i recreatiu.

3. Contribuir a la supervivència de comunitats i espècies que necessiten protecció mitjançant la conservació dels seus hàbitats. 4. Col·laborar en programes internacionals de conservació d'espais naturals i vida silvestre.

La Llei 4/89 preveu quatre figures de protecció d'espais naturals: parc, reserva, monument natural i paisatge protegit. A les Balears s'han declarat 5 parcs des de l'any 1988, el Parc Nacional de l'Arxipèlag de Cabrera i els parcs naturals de s'Albufera de Mallorca, sa Dragonera, s'Albufera des Grau i Mondragó, i una reserva natural, la de ses Salines d'Eivissa i Formentera.

Les normatives autonòmiques de conservació d'espais naturals eleva a més de 20 el nombre de figures diferents de protecció. La UICN reconeix, però, només 6 figures de protecció en tot el món.

La protecció dels espais naturals també s'ha exercit des d'altres normatives, entre les quals hi ha la normativa urbanística. Un exemple és la Llei 1/91, de 31 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, que preveu dues noves figures de protecció: les àrees naturals d'especial interès (ANEI) i les àrees rurals d'interès paisatgístic (ARIP). Per mitjà d'aquesta Llei s'han protegit 47 espais naturals a Mallorca, 19 a Menorca, 9 a Eivissa i 8 a Formentera.

Hi ha també normes europees com les Directives d'Aus i d'Hàbitats per mitjà de les quals es crea la xarxa europea d'espais naturals anomenada NATURA 2000.

Hi ha altres normatives com les lleis d'aigües, de costes, els acords i convenis internacionals com les reserves de la biosfera, les zones d'especial protecció de la Mediterrània, Ramsar i normes preconstitucionals com les lleis de monts i de caça.

Ara per ara disposar d'uns bons espais naturals protegits i gestionar adequadament el medi natural és sinònim de progrés i de qualitat de vida i no significa perdre oportunitats de desenvolupament.
Agenda 2001
Conselleria de Medi Ambient
Illes Balears

.