Sobre la presumpció d'innocència (política) i altres utopies. per: Victor García. Barcelona
Ja fa temps que l'expressió presumpció d'innocència no és més que una combinació de mots políticament correcta, potser el mateix temps que portem sotmesos a les apreciacions subjectives del primer periodista sense escrúpols que apareix a la caixa tonta en hores de màxima audiència o escriu en algun mitjà que prima la desinformació amb criteris mercantilistes, o hipnotitzats per aquesta nova espècie que conforma una legió de "famosets" frikies d'encefalograma pla que salten a la palestra de la jet set simplement per demostrar dia a dia la pitjor cara de l'ésser humà.
En aquest context, alguns polítics professionals no tan sols s'apunten al carro de la nul·la educació, la blasfèmia, la difamació, l'abús i la corruptela, sinó que fomenten que la situació s'agreugi gradualment (el borreguisme dóna molt més poder que els vots ) a base d'anar rebaixant el nivell educatiu i cultural del país... de la unió de països... del món occidental sencer.
La democràcia (una altra parauleta en hores baixes) podria ser considerada com la menys dolenta de les solucions, sempre que la població participés d'ella, les majories i les minories governessin juntes a base de debat i consens i, de vegades, fins i tot votació... però... la realitat de la nostra classe política s'entesta a demostrar-nos el contrari. No és estrany, doncs, que gran part de l'electorat davant d'uns comicis electorals es plantegi simplement no participar.
En quina posició queda llavors aquesta pretesa democràcia? Aquesta per la qual milers de persones van patir repressió, tortura o per la que fins i tot van donar la vida?
Simplement, on el poder (no els polítics, simples assalariats) vol que estigui, en mans d'uns quants sectaris sense moltes llums, que van puntualment a votar quan i a qui se'ls mana i donen la seva conformitat per que uns pocs segueixin representant una farsa amb l'únic objectiu de distreure l'atenció de la població amb muntatges al més pur estil del xou de Trumann; sense ni tan sols adonar-nos, la majoria caiem en les xarxes de picabaralles absurdes que es perden en els orígens històrics o llegendaris d'aquesta o aquella regió, o embolicats en cortines de fum mal anomenades crisis financeres, econòmiques... Això és Hollywood, senyores i senyors! Passin i vegin (però no mirin)!
Ja fa temps que l'expressió presumpció d'innocència no és més que una combinació de mots políticament correcta ... Políticament?
A alguns ens agradaria poder gaudir d'ella; poder ser mereixedors d'aquest marge de confiança que necessitaria qualsevol que mirés a més de veure, que volgués realment parlar clar, actuar èticament i amb coherència. A molts dels que estem començant a fer alguna cosa (sense ànim de lucre) ens encantaria veure que, arribada l'hora, les paraules recobressin llur significat i la població revaloritzés la democràcia i en virtut de la seva consciència s'apliqués aquesta presumpció d'innocència (política) i acudís en massa a votar amb el cor, però també racionalment, sabent el que la humanitat s'està jugant en aquests dies...
...em sembla que hem arribat al final del títol: i altres utopies.
THE END
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada