Espanya, moribunda de corrupció
El 8 de desembre de 2002, sent president en la seva segona legislatura, Aznar, fa ja gairebé 10 anys, Javier Marias ens alertava amb un article en el qual ens deia que "Espanya era una societat malalta d'immoralitat":
http://arcoatlantico.blogspot.com.es/2002/12/sociedad-enferma-de-inmoralidad.html
Doncs bé, en aquest temps, amb l'excepció de les dues legislatures de J. L. Rodríguez Zapatero, la malaltia (immoralitat) s'ha anat definint: corrupció, i s'ha anat estenent en pràcticament tot el seu teixit econòmic-financer i polític i aquest repercuteix el dany a tot el teixit social de la població.
Mai s'havia vist tanta corrupció, tanta barra, imposició autoritària de mesures "agressives" i negació d'aquests els seus excessos, conducta típicament feixista. Resulta curiós que JR Bauzá, president del Govern de l'autonomia balear, sent un dels més avançats en aquest comportament, tant que la mateixa M. Dolores de Cospedal diu que ell és un exemple de comportament que segueix tot el PP de tot Espanya, presenti una querella judicial contra algú que li ha dit feixista. És com si vostè digués "estudiant" a un estudiant i aquest el denunciés a vostè en els jutjats per aquest fet. Nova mostra de barra feixista.
El feixisme polític espanyol al servei de l'imperialisme capitalista global i de la seva pròpia corrupció (enriquiment personal a costa dels diners i recursos públics mitjançant la gestió política, corrupta és clar) utilitza la infraestructura democràtica mentre aquesta li és útil i no dubta a utilitzar els sistemes polítics feixistes (autoritarisme antidemocràtic i antisocial) quan no, com va passar en la guerra civil espanyola executada per la dreta política, econòmica i religiosa contra el poble espanyol i els governs legals, quan, el 1936, va perdre les eleccions generals. Igualment, al febrer de 1981, en legislatura fins i tot de dreta, encara que més centrada i menys antisocial que la del PP, d'Adolfo Suarez, va intentar un cop d'Estat per poder dirigir la gestió econòmica del país. Igualment, molt possiblement, si la situació gravíssima de crisi econòmica del món occidental actual, agreujada a Espanya per les polítiques econòmiques restrictives, constrictives i, en alguns casos, corruptes dels governs central i autonòmics del PP i altres grups absolutistes, fossin gestionades per governs socials o d'esquerres, és possible que el feixisme espanyol s'hagués apoderat del poder de manera autoritària i agressiva. Avui mateix un Sr diu a el Mundo que si la Guerra Civil (incívica), la major vergonya d'Espanya davant el món i la història, que mai hauria d’haver ocorregut, l’hagués guanyat la República (el Govern legalment establert) hagués hagut una segona guerra civil. No ens cap el menor dubte. I si aquesta segona l'hagués guanyat la República hagués hagut una tercera i així successivament fins al triomf de la barbàrie feixista. Si el feixisme espanyol fins declara la guerra al poble espanyol fins i tot ostentant el poder des del propi poder, com passa ara mateix amb les mesures contra l'educació, sanitat, serveis socials, funcionaris, pensionistes, joves, rescatant la banca privada, moltes vegades gestionada i al servei del mateix PP (paradigma dels comportaments autoritaris i de la corrupció) amb diners públics interns i amb deute públic extern, que generen nou deute, per interessos, prohibitiva, ...
Per això, quan actua en infraestructures democràtiques, té governs aparentment democràtics, però que, en realitat, no ho són: Els poders legislatiu i executiu estan íntimament lligats, perquè l'executiu emana del legislatiu i aquest, mitjançant la disciplina de vot, actua a les ordres d'aquell. Igualment l'executiu-legislatiu nomena el fiscal general de l'Estat (i aquest als fiscals de la Fiscalia General i de les fiscalies Autonòmiques), així com als membres del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem i Constitucional, de manera que el poder judicial queda pràcticament alineat amb l'Executiu-Legislatiu i, d'aquesta manera, es perd la garantia judicial que hauria de defensar la Justícia i al poble dels possibles abusos i corrupció dels altres poders. La Justícia, moltes vegades es converteix en Injustícia i la Fiscalia, la funció de la que és la de defensa del poble, es converteix en defensa dels botxins i agressors del poble. I si a més dels tres poders, "no us preocupeu, tot està lligat i ben lligat" deia el dictador als seus seguidors poc abans de morir, contemplem el quart poder, potser més influent que els altres tres, si més no a efectes de que es voti una o altra opció política, el poder de la "Comunicació" també aquest poder queda lligat a l'executiu autoritari: Precisament JL Rodríguez Zapatero i el seu Govern ens van deixar una TV pública professional i independent del poder polític i econòmic que ha resultat la de més audiència de totes les espanyoles i guardonada entre altres televisions de la resta del món. No obstant això ara, amb el nou govern del PP, tant el director, com a la majoria del Consell de TVE els podrà triar, en una segona volta, la majoria absoluta del PP i no sirà necessari, com fins ara, una majoria qualificada dels dos terços. En Illes Balears la barra del Govern del PP va arribar a l'extrem de posar com a director a un conseller del propi Govern i fer que "tots" els membres del Consell de la TV IB3 fossin del PP. Les imposicions als professionals no es van fer esperar:
El 8 de desembre de 2002, sent president en la seva segona legislatura, Aznar, fa ja gairebé 10 anys, Javier Marias ens alertava amb un article en el qual ens deia que "Espanya era una societat malalta d'immoralitat":
http://arcoatlantico.blogspot.com.es/2002/12/sociedad-enferma-de-inmoralidad.html
Doncs bé, en aquest temps, amb l'excepció de les dues legislatures de J. L. Rodríguez Zapatero, la malaltia (immoralitat) s'ha anat definint: corrupció, i s'ha anat estenent en pràcticament tot el seu teixit econòmic-financer i polític i aquest repercuteix el dany a tot el teixit social de la població.
Mai s'havia vist tanta corrupció, tanta barra, imposició autoritària de mesures "agressives" i negació d'aquests els seus excessos, conducta típicament feixista. Resulta curiós que JR Bauzá, president del Govern de l'autonomia balear, sent un dels més avançats en aquest comportament, tant que la mateixa M. Dolores de Cospedal diu que ell és un exemple de comportament que segueix tot el PP de tot Espanya, presenti una querella judicial contra algú que li ha dit feixista. És com si vostè digués "estudiant" a un estudiant i aquest el denunciés a vostè en els jutjats per aquest fet. Nova mostra de barra feixista.
El feixisme polític espanyol al servei de l'imperialisme capitalista global i de la seva pròpia corrupció (enriquiment personal a costa dels diners i recursos públics mitjançant la gestió política, corrupta és clar) utilitza la infraestructura democràtica mentre aquesta li és útil i no dubta a utilitzar els sistemes polítics feixistes (autoritarisme antidemocràtic i antisocial) quan no, com va passar en la guerra civil espanyola executada per la dreta política, econòmica i religiosa contra el poble espanyol i els governs legals, quan, el 1936, va perdre les eleccions generals. Igualment, al febrer de 1981, en legislatura fins i tot de dreta, encara que més centrada i menys antisocial que la del PP, d'Adolfo Suarez, va intentar un cop d'Estat per poder dirigir la gestió econòmica del país. Igualment, molt possiblement, si la situació gravíssima de crisi econòmica del món occidental actual, agreujada a Espanya per les polítiques econòmiques restrictives, constrictives i, en alguns casos, corruptes dels governs central i autonòmics del PP i altres grups absolutistes, fossin gestionades per governs socials o d'esquerres, és possible que el feixisme espanyol s'hagués apoderat del poder de manera autoritària i agressiva. Avui mateix un Sr diu a el Mundo que si la Guerra Civil (incívica), la major vergonya d'Espanya davant el món i la història, que mai hauria d’haver ocorregut, l’hagués guanyat la República (el Govern legalment establert) hagués hagut una segona guerra civil. No ens cap el menor dubte. I si aquesta segona l'hagués guanyat la República hagués hagut una tercera i així successivament fins al triomf de la barbàrie feixista. Si el feixisme espanyol fins declara la guerra al poble espanyol fins i tot ostentant el poder des del propi poder, com passa ara mateix amb les mesures contra l'educació, sanitat, serveis socials, funcionaris, pensionistes, joves, rescatant la banca privada, moltes vegades gestionada i al servei del mateix PP (paradigma dels comportaments autoritaris i de la corrupció) amb diners públics interns i amb deute públic extern, que generen nou deute, per interessos, prohibitiva, ...
Per això, quan actua en infraestructures democràtiques, té governs aparentment democràtics, però que, en realitat, no ho són: Els poders legislatiu i executiu estan íntimament lligats, perquè l'executiu emana del legislatiu i aquest, mitjançant la disciplina de vot, actua a les ordres d'aquell. Igualment l'executiu-legislatiu nomena el fiscal general de l'Estat (i aquest als fiscals de la Fiscalia General i de les fiscalies Autonòmiques), així com als membres del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem i Constitucional, de manera que el poder judicial queda pràcticament alineat amb l'Executiu-Legislatiu i, d'aquesta manera, es perd la garantia judicial que hauria de defensar la Justícia i al poble dels possibles abusos i corrupció dels altres poders. La Justícia, moltes vegades es converteix en Injustícia i la Fiscalia, la funció de la que és la de defensa del poble, es converteix en defensa dels botxins i agressors del poble. I si a més dels tres poders, "no us preocupeu, tot està lligat i ben lligat" deia el dictador als seus seguidors poc abans de morir, contemplem el quart poder, potser més influent que els altres tres, si més no a efectes de que es voti una o altra opció política, el poder de la "Comunicació" també aquest poder queda lligat a l'executiu autoritari: Precisament JL Rodríguez Zapatero i el seu Govern ens van deixar una TV pública professional i independent del poder polític i econòmic que ha resultat la de més audiència de totes les espanyoles i guardonada entre altres televisions de la resta del món. No obstant això ara, amb el nou govern del PP, tant el director, com a la majoria del Consell de TVE els podrà triar, en una segona volta, la majoria absoluta del PP i no sirà necessari, com fins ara, una majoria qualificada dels dos terços. En Illes Balears la barra del Govern del PP va arribar a l'extrem de posar com a director a un conseller del propi Govern i fer que "tots" els membres del Consell de la TV IB3 fossin del PP. Les imposicions als professionals no es van fer esperar:
http://www.ara.cat/comunicacio/Sindicat-Periodistes-Balears-denuncia-IB3_0_698330278.html
amb el que la TV IB3 s'ha convertit, per mèrit del nou poder executiu i la seva imposició sectària, en mer òrgan de propaganda del Govern, administracions i del mateix PP, amb molt baixa objectivitat, imparcialitat i qualitat. I aquest és el perill també de la TVE (ja he assenyalat que Cospedal diu que Bauzá és un exemple que segueix tot el PP de tot Espanya).
Però tornant al contagi del poder judicial de la Corrupció generalitzada en el poder legislatiu-executiu popular no sortim de la sorpresa, primer de la negació de la més que evident malversació de cabals públics del President del Consell Superior del Poder judicial i del Tribunal Suprem i segon , i molt especialment, de la negació de la nova fiscalia general del PP de Rajoy a que s'admeti a tràmit la investigació sol · licitada per l'associació Preeminència del dret sobre aquesta més que evident malversació amb dos arguments tan peregrins i irracionals com: 1 que és difícil distingir que actes realitzats per aquest senyor són públics i quins actes són privats (fins a un nen o una nena de 7 anys els distingiria fàcilment) i 2 que "aquest senyor és 'autoritat' i no funcionari, pel que no pot cometre actes delictius ". Senyor fiscal que estem a Espanya al segle XXI i no en una escola real victorià del segle XIX a on un altre nen rebia els assots destinats al príncep, perquè al príncep no se li podia castigar... El que s'ha dit, el fiscal, que ha de defensar el poble, defensa als qui ataquen i agredeixen, econòmica i moralment, al poble. L'autoritat no només ha de complir els codis de justícia, sinó, fins i tot, amb més afany que la resta de ciutadans. I si no els compleixen han de pagar exactament igual que els altres. No vulgui convertir-se, sr. Fiscal, en una jurisprudència per disculpar a tots els que han estat autoritats i han comès corrupció, que són legió. I que han de pagar com ho fan tota la resta dels mortals que cometen delictes.
http://www.cadenaser.com/espana/articulo/fiscal-opone-admita-querella-divar/csrcsrpor/20120608csrcsrnac_7/Tes
Espanya ja no està malalta, està moribunda, terminal, de corrupció, especulació i conseqüent crisi econòmica. I el mal està tan estès que ja no hi ha curació possible, tot i el rescat que es produeix avui mateix (per això Rajoy es va al mundial de futbol, per això Rajoy els va dir als jugadors de la selecció que confiava en ells per donar moltes alegries a la decaiguda població i, encara que no ho va explicitar, salvar a ell mateix), però aquest rescat és una medicina per a la malaltia, però no en defensa de les cèl·lules sanes que encara li queden al malalt i contra les malaltes, sinó tot el contrari: en defensa de la cèl·lules malaltes: haurem de tornar, els pagans de sempre, no els corruptes, la quantitat prestada i molt més en concepte d'interessos, 100.000 milions en capital i dues o tres vegades aquesta quantitat en interessos, la qual cosa suposa haver de pagar, cada un de nosaltres, entre 5.000 i 10.000 euros. I com els pagarem? En empobriment econòmic (atur, reducció de salaris, en increment d'impostos) i reducció de benestar i fins i tot vides (disminució de prestacions sanitàries, educatives i socials).
L'única solució és la re-valoració dels béns hipotecats al seu valor real actual de mercat, pagar pel seu valor veritable i no pel valor especulatiu i que particulars, bancs, administracions,... tornin els seus deutes reals, interns i externs, no especulatius, amb la modificació, en positiu o negatiu, corresponent a l'IPC, però ni un cèntim en concepte d'interessos (per aquest concepte qualsevol deute a un banc o a un mercat, en pocs anys, es pot multiplicar per quatre).
Però com això no es produirà perquè ni bancs ni mercats ho van a permetre, l'única solució és la de la Revolució Francesa. L'inconvenient és que el fabricant, custodi i venedor de guillotines, molt més sofisticades en forma de bombes de dispersió, projectils, avions de combat i tancs, és el propi ministre del Govern del PP de les forces armades espanyoles, amb la qual cosa, es repetiria el fet, finalment serien ells els que ens guillotinarien a nosaltres una vegada més.
Palma, 9 juny 2012
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
http://arc46.com
Espanya ja no està malalta, està moribunda, terminal, de corrupció, especulació i conseqüent crisi econòmica. I el mal està tan estès que ja no hi ha curació possible, tot i el rescat que es produeix avui mateix (per això Rajoy es va al mundial de futbol, per això Rajoy els va dir als jugadors de la selecció que confiava en ells per donar moltes alegries a la decaiguda població i, encara que no ho va explicitar, salvar a ell mateix), però aquest rescat és una medicina per a la malaltia, però no en defensa de les cèl·lules sanes que encara li queden al malalt i contra les malaltes, sinó tot el contrari: en defensa de la cèl·lules malaltes: haurem de tornar, els pagans de sempre, no els corruptes, la quantitat prestada i molt més en concepte d'interessos, 100.000 milions en capital i dues o tres vegades aquesta quantitat en interessos, la qual cosa suposa haver de pagar, cada un de nosaltres, entre 5.000 i 10.000 euros. I com els pagarem? En empobriment econòmic (atur, reducció de salaris, en increment d'impostos) i reducció de benestar i fins i tot vides (disminució de prestacions sanitàries, educatives i socials).
L'única solució és la re-valoració dels béns hipotecats al seu valor real actual de mercat, pagar pel seu valor veritable i no pel valor especulatiu i que particulars, bancs, administracions,... tornin els seus deutes reals, interns i externs, no especulatius, amb la modificació, en positiu o negatiu, corresponent a l'IPC, però ni un cèntim en concepte d'interessos (per aquest concepte qualsevol deute a un banc o a un mercat, en pocs anys, es pot multiplicar per quatre).
Però com això no es produirà perquè ni bancs ni mercats ho van a permetre, l'única solució és la de la Revolució Francesa. L'inconvenient és que el fabricant, custodi i venedor de guillotines, molt més sofisticades en forma de bombes de dispersió, projectils, avions de combat i tancs, és el propi ministre del Govern del PP de les forces armades espanyoles, amb la qual cosa, es repetiria el fet, finalment serien ells els que ens guillotinarien a nosaltres una vegada més.
Palma, 9 juny 2012
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
http://arc46.com
.JPG)
