Cospedal vol vendre els boscos públics

Rebut per correu electrònic:

Comença la festa

Cospedal pretén liquidar els boscos d'utilitat pública de Castella la Manxa.

http://bloglemu.blogspot.com.es/2013/02/espana-quieren-vender-montes-publicos_4.html

Demano que ho llegiu, difoneu i firmeu a:

http://www.change.org/es/peticiones/no-a-la-venta-de-los-montes-de-utilidad-pública

Benvolgut amic/ga:

Davant els plans de la Junta de la Comunitat de Castella-la Manxa de començar un procés de venda dels boscos forests declarats d'utilitat pública i inclosos en el Catàleg, des de la Societat Espanyola de Ciències Forestals volem manifestar el nostre més frontal rebuig a aquest procés, que podríem anomenar de "desamortització dels béns públics". Aquests plans estan provocant una important alarma al sector forestal, en els grups conservacionistes i en la societat en general, i des de la SECF volem posar de manifest el següent:

· Està demostrat i acceptat que el Catàleg de boscos d'utilitat pública, que es va establir el 1859, s'ha mostrat com la millor eina per a la conservació i millora de les boscos espanyols. Flexibilitzar a conveniència, si no és per a fins puntuals d'interès general superior, seria un gran error.

· Convé recordar que l'Estat i les Comunitats Autònomes han estat els grans compradors de terrenys forestals degradats en els últims 30-35 anys. Es tractava de terrenys amb especials característiques orogràfiques, ecològiques i ambientals en els que els seus propietaris no podien assegurar el compliment de les seves funcions d'interès públic per raons econòmiques òbvies. Les administracions els han comprat i restaurat amb fons públics, en alguns casos mitjançant fortes inversions en millora, conservació i infraestructures per assegurar el compliment de les seves funcions que no era possible assegurar i mantenir des de la propietat privada. Sembla que ara es volen tornar a mans privades.

· Succeeix també, en aquest cas, que l'Administració encarregada per llei de vetllar per la bona gestió i conservació de les forests, ha decidit fer desistiment de les seves funcions i posar-los en mans privades, sense garanties de la seva bona gestió i conservació, sota el bast pretext de reactivar la producció econòmica d'aquests predis. Aquesta iniciativa, si finalment les lleis un cop modificades ho permeten, pot obrir una bretxa de conseqüències imprevisibles, amb efectes molt perjudicials per a la conservació i millora del nostre patrimoni natural. Només cal imaginar què passaria si la resta de les comunitats autònomes i ajuntaments poguessin vendre sense traves les forests públiques de la seva propietat per pagar els seus actuals deutes.

· D'altra banda, en no existir un preu de mercat determinat per l'oferta i la demanda, és pràcticament segur que les Muntanyes de UP de Castella-la Manxa es vendran a preus polítics d'urgència per pagar deutes immediates o per ser urbanitzats, en alguns casos, quan per fi es superi la crisi.

· Sembla que està confirmat que alguns de les muntanyes a alienar han estat objecte d'inversions importants en infraestructures i millores realitzades recentment. Igualment es confirma que almenys tres de la muntanya que es pretén vendre a la província de Toledo ja han estat desafectats de la figura "Protecció de Refugi de Fauna" per facilitar la seva venda.

· En l'actualitat, la importància dels boscos per les seves produccions ambientals, supera gairebé sempre a les seves produccions econòmiques per importants que siguin, i obeeix més a les necessitats que els països tenen de comptar amb àmplies superfícies forestals ben distribuïdes que assegurin el compliment de les funcions biològiques i socials dels territoris.

I, finalment afirmar que des de la SECF estem determinats a aturar la posada en marxa d'aquest nefast procés que més sembla una ocurrència interessada que una decisió de Política responsable.

Com una via d'actuació en aquest sentit, us remetem al portal change.org, on s'estan recollint firmes en contra d'aquesta iniciativa. Aquesta petició va dirigida a la consellera d'Agricultura i la presidenta de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa.

http://www.change.org/es/peticiones/no-a-la-venta-de-los-montes-de-utilidad-pública 

Altres col·lectius (PROFOR, Col·legi d'Enginyers de Forests, Col·legi d'Enginyers Tècnics Forestals, Societat Espanyola per a l'Estudi de les Pastures, Associació Espanyola d'Ecologia Terrestre ...) també estan actuant en contra d'aquesta iniciativa. Us enviem la informació que ens ha anat arribant:

Comunicat Oficial del Col·legi d'Enginyers de Forests:

Nota de premsa del Col·legi d'Enginyers Tècnics Forestals:

http://www.forestales.net/archivos/documentos/np-MUP-Castilla-La-Mancha.pdf

Altres comentaris a:

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/01/31/actualidad/1359659928_577619.html

http://eldiadigital.es/not/74560/nuestros_queridos_montes_de_utilidad_publica/es/

Una cordial salutació

Gregorio Montero

President de la SECF

Protecció contra la destrucció

Protecció contra la destrucció

Equo, partit polític, ecològic:

http://partidoequo.es

Equo, a Illes Balears, és Més per Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera:

http://www.iniciativaverds.org

Web del GOB:

http://www.gobmallorca.com

Revista l'Ecologista (GOB):

http://www.gobmallorca.com/informa-t/publicacions/l-ecologista.html

Revista Es Busqueret (GOB):

http://arcmediterrani.blogspot.com.es/2013/02/revista-es-busqueret-del-gob.html

Revista Es Busqueret del GOB

Nº 26 Tardor de 2011

WEB del GOB

RevistaEs Busqueret (GOB)

Els darrers números:

En format pdf:		En format flash:
31	Hivern 2013	31	Hivern 2013
30	Tardor 2012	30	Tardor 2012
29	Estiu 2012	29	Estiu 2012
28	Primavera 2012	28	Primavera 2012
27	Hivern 2012	27	Hivern 2012
26	Tardor 2011	26	Tardor 2011
25	Estiu 2011
24	Primavera 2011
23	Hivern 2011
22	Tardor 2010
21	Estiu 2010
20	Primavera 2010
19	Hivern 2010
18	Estiu 2009
17	Hivern 2008
16	Febrer 2008
15	Setembre 2007
14	Febrer 2007
13	Juliol 2006
12	Gener 2006
9	Desembre 2003
8	Agost 2003

Un altre pic "Ses Fontanelles"

El macro-centre comercial de Ses Fontanelles sí es vol construir sobre part de la zona humida

http://contrainfo.cat

Fa estona que han demostrat que no tenen gens de vergonya, gens de sensibilitat, gens d’humanisme i gens de sentit comú. Sols es mouen per avaricia i supèrbia: Destrueixen la natura vital a canvi de doblers materials. Fan oi en el rei porc. Com a governants haurien de donar llum i donen fum. Com a governants haurien de donar vida i roben vida.

Recorda a aquest blog

La vida en imatges. 09-12-2012

Illetes. Calvià. Mallorca. Just fa un mes… Encara no havien passat tantes coses dolentes que han passat en aquest temps… 

Feliç any nou 2013

Feliç any 2013 

Molts d'anys i molt bons a totes les persones solidàries i de bona voluntat. 

Tant de bo l'any 2013 fos l'any de la finalització del capitalisme mundial 

i del nostre propi; i que especuladors i reste de capitalistes fossin absorbits pel forat del rentador

Bon Nadal. 2012

Bon Nadal

La vida en imatges. 01-11-2012

Tots sants. Abans dia 1 de novembre era Tots Sants, tots i totes feiem festa. El dia 2 era el dia de difunts, però no el dia 1. Els capellans feien tres misses seguides, sense sermó, i tan de pressa que, les tres, duraven quasi el mateix que una missa habitual. La casulla era negra, feia un poc de por. Ara, fa molts d'anys que no he vist cap missa amb cassulla negra, crec que ja no l'empren els capellans… 

Però dia 1 era dia de festa. Els padrins i les padrines ens regalaven els rosaris de panellets amb patena de carabassat… que ens acabavem abans que començàs dia 2. Es deia, en castellà, allò de: "Noviembre, dichoso mes, que empieza por Todos Santos y acaba por San Andrés". 

Idò dia 1 de Novembre ens passetjavem, ma mare i jo, pels voltants del Castell de Bellver i Na Burguesa. Devia ser dijous per què el dijous és el dia de la setmana dedicat a passetjar amb la mare. 

Trobo que el dijous, desprès de diumenge i dissabte, té aspecte de dia festiu (els dijous, abans, "els soldats i les criades festejaven pels racons…"; era el dia que no hi havia escola l'horabaixa en lloc del diassabte. Bé, ara, el dissabte no n'hi ha ni el dematí ni la l'horabaixa), per allò de "tres jueves hay en el año -evidentment festius- que relucen más que el sol…" mentre que el divendres té aspecte de dia de dol: El divendres sant, el divendres de dolors,… Està ben pensat això de que enguany les autoritats, les nostres estimades autoritats, hagin posat, en el calendari, el dia de Tots Sants en dijous i el dia de difunts en divendres… 

La vida en imatges. 27-10-2012

Litoral de Palma. Mallorca. Illes Balears

S'acostava una tormenta

Una passa endavant

.

En un moment de greu crisi econòmica sí, però, sobretot, ètica, social i política, l'Associació Humanista de Comunicació i Escolaweb10 donen una passa endavant. 

Si aquest conjunt de crisis associades a un model social i econòmic determinat, amb motiu de les darreres eleccions autonòmiques nostres, varen avortar, per qüestió de dies, la publicació del nostre llibre "Les Escoles de Palma en temps de la II República" (un temps en que l'educació de totes les persones a tots els nivells era una gran prioritat respectada i estimada) per part de l'Ajuntament de Palma, intentarem publicar-lo, entre tots, a través d'un projecte de Verkami, la plataforma de Crowdfunding per a projectes creatius. 

Amb tal motiu haurem de posar a treballar el blog "Amics de les Escoles" i possiblement crear un grup "d'Amics de les Escoles" al facebook. 

Esperam tota la vostra col·laboració tant a la fase prèvia, com a la pròpia fase   del projecte, apuntant-vos al grup, difonent les adreces als vostres amics i contactes i col·laborant en el projecte i adquirint, al si del mateix, el llibre, així com, novament, la seva difusió, per a que, entre tots, la publicació, distribució i adquisició siguin unes prontes realitats. 

Per a més informació: escolaweb10@gmail.com   

  

El nou codi penal de Gallardón

.

Rebut per correu electrònic de Sebastià Barceló

Pere Morey Servera.

http://www.escriptors.cat/autors/moreyp

Els del PP que el van votar, sabien això??? ¿Els seguiran votant?

Em temo que sí, "hi ha dues coses infinites l'univers i l'estupidesa humana, però no estic segur de la primer" va dir Einstein.

El codi penal de Gallardón

Heus aquí un resum ràpid, concís i clar de l'actualitat:

Com sabeu, el govern d'Espanya prepara una reforma de codi penal. Us expliquem algunes d'aquestes reformes en 6 punts:

1) Que un antiavalots et pegui una pallissa de mort no és delicte. Que algú ho gravi i ho difongui sí que ho és.

2) Que una entitat financera et desdoni no és delicte. Ocupar una sucursal bancària per protestar per haver-te desnonat pot implicar fins a sis mesos de presó.

3) Eliminar la sanitat i l'educació públiques no és delicte. Interrompre el transport públic pot implicar fins a dos anys de presó.

4) Que la policia abusi de la seva autoritat i empri la violència no és delicte. Resistir passivament a l'autoritat pot implicar fins a quatre anys de presó.

5) Que els polítics agredeixin amb les seves reformes a milions de persones no és delicte. Que una persona vitupere a un polític pot implicar fins a sis anys de presó.

6) Incomplir el programa electoral i que un polític menteixi i insulti no és delicte. Convocar manifestacions per protestar per això pot implicar fins a un any de presó.

DIFON!

Perviure en el Record. Francisca Bosch

Reconeixement a 

Francisca Bosch Bauzà

Presentació del Documental:

Perviure en el Record

Taula Rodona

Manel V. Domenech

Francisca Mas i Busquets

Pep Valero González

Dilluns 26 de novembre a les 19 hs.

A Can Alcover

Carrer Sant Alonso, 24

Ves hi i digueu als teus amics i amigues

L'herència rebuda

.

L'herència rebuda

Aquests dies es compleix un any des del molt merescut, cada poble té els dirigents polítics que es mereix, triomf de Mariano Rajoy (PP) a les eleccions generals. I un any i mig des del molt merescut, per la mateixa raó, triomf del PP a la majoria de Comunitats autònomes de l'Estat espanyol.

Des de sempre l'excusa de la seva incompetència és "l'herència rebuda" del "desgovern" socialista anterior. Ja hi ha molts dirigents pepers que eviten aquesta referència perquè cada un que la utilitza ensenya moltíssim llautó.

En educació, sanitat, treball, serveis socials, igualtat, ètica, atur, desnonats, dignitat, agressivitat, insolidaritat, economia domèstica, municipal, nacional i estatal ... estem molt pitjor del que estàvem amb els governs anteriors. És a dir, si l'herència rebuda va ser escassa (d'aquí la seva ràbia per trobar menys del desitjat per poder esprémer) i dolenta, el patrimoni actual, que puguin heretar els futurs governs, és molt pitjor i molt més deficient, fruit de la seva nefasta política educativa, sanitària, social i econòmica.

Però a més, aquests tontets (o dolents) que ens prenen per tals a nosaltres ignoren o fingeixen ignorar que els grans dèficits econòmics no els van ocasionar nostres pares sinó els nostres avis polítics: La bombolla immobiliària, els immensos aeroports sense vols, les múltiples construccions faraòniques de Calatrava al llarg de tota la geografia espanyola, els Ciutat-Arena, Palaus de Congressos, Son Espases de Florentino Pérez, enorme xarxa d'autopistes, els Gurtels i altres comissions, amiguismes i corrupcions: Tot això, la majoria pendent de pagament, ens van deixar Aznar a Espanya o Jaume Matas a les Illes Balears. El Govern de Jaume Matas va arribar a publicar que les obres de Mabel Cabrer suposaven un endeutament de la Comunitat Balear fins l'any 2025 (com fan els clubs de futbol amb els drets de televisió). Per què atribueixen, els nostres estimats paisans de la gruta, l'herència rebuda (el deute) per les actuals administracions, al deute de Zapatero a Espanya o d'Antich a les Illes Balears, si ells mateixos van reconèixer, en el seu moment, que aquest deute el deixaven Aznar i Jaume Matas? Per què aquestes administracions i els seus escolans incrementen el deute i segueixen empobrint el patrimoni públic si es queixen de la pobresa de l'herència que van rebre?

El brut negoci dels fems del PP balear

Rebut, per correu electrònic, de Toña Serra

El PP balear ha aprovat convertir Mallorca en el receptor de fems de mitja Europa per assegurar el negoci de la incineradora que té l'illa. Si s'intenta entendre la raó, tot sembla absurd... Especialment si es pensa en el desgast d'imatge que per a Balears, que viu del turisme, pot tenir la notícia. No obstant això, tot el galimaties es comprèn millor si es segueix el rastre dels diners.

La història es remunta als temps en què Maria Antònia Munar, la líder d'Unió Mallorquina condemnada per corrupteles, era la 'governanta' de les illes. Llavors va signar, per raons no aclarides, un contracte amb una empresa, TIRME, perquè es fes càrrec de la recollida i tractament dels residus de Mallorca. Bàsicament la seva crema a través d'una incineradora construïda a la localitat de Son Reus.

Un contracte 'lligat i ben lligat'

El contracte, de 40 anys de durada, està tan 'lligat i ben lligat "que resulta impossible de trencar, i té' el detall 'de ser lleoní per a l'administració, i superventajoso per a la empresa. Dit d'una altra manera, assegura uns ingressos a TIRME, beneficis inclosos. Que no es recapta prou, es pugen les taxes als veïns.

"Una situació tan perversa-diu a ELPLURAL.COM Margarida Ramis, portaveu del grup ecologista balear GOB -que fa que com més es recicli, i per tant menys s’incineri, menys diners rep TIRME i més s'han de pujar les taxes als mallorquins... És a dir, a Mallorca, vivim en l'absurd que reciclar està penalitzat". O el que és el mateix, a Mallorca es va privatitzar la gestió d'un servei públic de manera que s'assegura el benefici per a l'empresa privada que els fa, sense cap risc per a ella. Negoci rodó.

Decret-llei, trileo inclòs, per poder importar fems

A malgrat tot, es va consentir, "mitjançant un estudi sense cap ni peus - ens diu Ramis-que TIRME construís a Son Reus una segona línia d'incineració, amb el cost que això suposa, i que ara s'ha demostrat que no és rendible perquè no es produeix a Mallorca escombraries suficient ". I aquí vaig venir el joc de triler del Govern del PP.

Com en les eleccions els populars van prometre congelar les taxes, han de buscar diners per assegurar els beneficis de TIRME sense pujar l'impost als balears Com? Important fems. Això estava prohibit d’acord amb un reglament aprovat el 2001. José Ramón Bauzá i els seus consellers van decidir llavors un pla trampa. Aprovar un decret llei (aquesta excepció que els governs del PP, tant central com autonòmics, estan convertint en la norma) per promoure "l'economia en matèria d'indústria i energia". En aquest decret llei no es parlava per res de residus ni el seu tractament, però una vegada aprovat i en vigor, 'hàbilment', el mateix PP en la tramitació parlamentària posterior va presentar una esmena en la qual ja es modifica el text del decret i, aquí sí, s'inclou la 'legalització' de la importació d'escombraries europea per ser cremada a la incineradora de Son Reus. Els gots s'havien mogut i la boleta apareixia allà on es pretenia sense que els ciutadans haguessin sabut com. El joc del trileo estava complet.

Fems italià per a Mallorca

Però hi ha més. Darrere de TIRME hi ha grans empreses constructores i elèctriques, entre elles, ENEL, l'empresa energètica italiana. Saben d'on està previst que arribi bona part d'aquesta brossa europea a Mallorca? Exacte, d'Itàlia.

Paradoxalment, el Govern de Bauzá va justificar l'impuls al decret llei d'activació econòmica com una manera de promoure la creació d'ocupació. Però la imatge de Mallorca convertida en femer on es cremen els fems d'Europa no sembla que es converteixi en un gran reclam per al turisme, la principal indústria de les Balears.

El negoci de la incineració

Què hi ha darrere de tota aquesta història?

"És clar -conclou Margarida Ramis- que aquí el que s'assegura és el negoci al voltant de la incineració, encara que perjudiqui el reciclatge de les deixalles: es vendrà més energia a les elèctriques que formen part de TIMER, amb les cendres i les escòries es donarà material per fer ciment a les constructores que també estan ficades en TIMER... I així, Balears, malgrat la seva petita grandària i població, es convertirà en la segona autonomia que més incinerarà, només per darrere de Catalunya".

El nostre afegit:

I el més paradoxal del cas: Qui dirigeix tot aquest immens abocador que el Govern del PP vol convertir Mallorca és la seva Consellera de Medi Ambient, l'ínclita exalcaldessa de Felanitx (si hagués autopista entre ambdós punts segur que la immensa quantitat de porqueria importada es desembarcaria a Portocolom), en teoria qui més hauria treballar per la neteja i salubritat ambiental de les Illes.

.

Bogeria o dolentia de Rajoy i els seus?

Quan la fórmula "Ingressos - despeses" dóna un resultat negatiu tenim un problema econòmic que necessita una ràpida solució.

El resultat es pot corregir bé incrementant els ingressos o bé reduint les despeses. L'experiència social ens aclareix que la primera forma facilita el creixement econòmic de les societats, mentre que la segona produeix un menor desfasament entre despeses i ingressos, però també un decreixement econòmic.

Podem acceptar el decreixement per necessitat imperiosa de reduir despeses sense saber (incompetència) com incrementar ingressos sempre que aquestes despeses que es redueixen siguin despeses supèrflues, però si les despeses que es redueixen són les màquines i motors de producció dels ingressos fem un mal negoci : reduïm les despeses, però ocasionem una reducció molt més gran d'ingressos.

I aquesta ha estat la solució plantejada avui per Rajoy al Parlament: unes mesures (increment de l'IVA reduït, supressió de la paga extraordinària de desembre dels funcionaris, supressió de la prolongació de subsidi als aturats de llarga durada, ...) que redueixen la despesa, però en una mesura molt més gran dels ingressos. ¿Ximple de capirot o dolent de solemnitat?

I el pitjor ha estat veure als diputats del PP aplaudir l'anunci d'aquestes mesures que fan tant de mal a tants de ciutadans i, indirectament, a tots. Si realment es veiessin forçats a prendre-les, però reconeguessin el mal que causen haurien haver escoltat en silenci i amb cara compungida, però id'aplaudir és propi de tontos de capirote, o de mals miserables, o de les dues coses alhora.

Elionor Ostrom, premi Nobel d'economia

Elionor Ostrom, premi Nobel d'economia

Rebut en el grup Humanistas / Humanistes del facebook
http://www.facebook.com/groups/151516548222416/
de Sandra Gallego Sappag

Ha mort Elinor Ostrom, premi Nobel d'Economia... Aquí un vídeo en què explicava la utilitat pública

Stockholm whiteboard seminars:
Elinor Ostrom explica com al llarg de la història les persones s'han organitzat de manera comunal per gestionar i utilitzar junts recursos naturals de manera sostenible durant períodes de temps llargs, creant una gran diversitat d'institucions que es corresponen amb la complexitat i la diversitat dels ecosistemes dels quals formen part.

http://www.youtube.com/watch?v=Y4rOsn_4a_o

.

Els Funcionaris. Francisco J. Bastida

Els Funcionaris

Francisco J. Bastida, Catedràtic de Dret Constitucional

Amb el funcionariat està succeint el mateix que amb la crisi econòmica. Les víctimes són presentades com a culpables i els autèntics culpables es valen del seu poder per desviar responsabilitats, ficant-los mà a la butxaca i l'horari laboral dels que inútilment proclamen la seva innocència. Aquí, amb l'agreujant que en ser unes víctimes selectives, persones que treballen per l'Administració pública, la resta de la societat també les posa en el punt de mira, com a part del deute que se li ha caigut a sobre i no com una part més dels que pateixen la crisi. La baixada salarial i l'increment de jornada dels funcionaris s'aplaudeix sense aturador, amb la satisfeta somriure dels governants per veure ratificada la seva decisió.

Darrere de tot això hi ha una ignorància supina de l'origen del funcionariat. S’enveja del seu estatus -i per això es critica- l'estabilitat que ofereix en l'ocupació, la qual cosa en temps d'atur i de precarietat laboral és comprensible, però aquesta permanència té la seva raó de ser en la garantia d'independència de l'Administració respecte de qui governi a cada moment, una garantia que és clau en l'Estat de dret. En coherència, s'estableix constitucionalment la igualtat d'accés a la funció pública, d'acord al mèrit i a la capacitat dels concursants. L'expressió de guanyar una plaça "en propietat" respon a la idea que el funcionari no se li pot «expropiar» o privar de la seva ocupació pública, sinó en els casos legalment previstos i mai per caprici del polític de torn. És cert que no pocs funcionaris consideren aquesta «propietat» en termes patrimonials i no funcionals i es recolzen en ella per un escàs rendiment laboral, de vegades amb el beneplàcit sindical, però això és corregible mitjançant la inspecció, sense haver d'alterar aquella garantia de l'Estat de dret.

Els que més contribueixen al menyspreu de la professionalitat del funcionariat són els polítics quan accedeixen al poder. Estan tan acostumats a créixer en el partit a base de lleialtats i submissions personals, que quan arriben a governar no es fien dels funcionaris que es troben. Sovint els veuen com un obstacle a les seves decisions, com buròcrates que posen objeccions i controls legals als que pensen que no haurien de tenir límits per ser representants de la sobirania popular. En cas de conflicte, la lleialtat del funcionari a la llei i la seva funció pública arriba a interpretar-se pel governant com una deslleialtat personal cap a ell i fins i tot com una oculta estratègia al servei de l'oposició. Per evitar aquesta escull han sorgit, cada vegada en major nombre, els càrrecs de confiança al marge de l'Administració i de les seves taules salarials; també s'ha provocat una hipertròfia de càrrecs de lliure designació entre funcionaris, cosa que ha suscitat entre aquests un interès a alinear-se políticament per accedir a llocs rellevants, que després tindran com a premi una consolidació del complement salarial d'alt càrrec. El desig de crear un funcionariat afí ha conduït a la intromissió directa o indirecta dels governants en processos de selecció de funcionaris, influint en la convocatòria de places, la definició dels seus perfils i temaris i fins i tot en la composició dels tribunals. Aquesta manera clientelar d'entendre l'Administració, en si mateix una corrupció, té molt a veure amb la corrupció economico-política coneguda i amb la decisió en els controls per aturar-la.

Aquests governants de tots els colors polítics, però sobretot els que es titllen de liberals, són els que, després de la perversió causada per ells mateixos en la funció pública, carreguen contra la tropa funcionarial, sigui personal sanitari, docent o purament administratiu. Si la crisi és general, no és comprensible que es rebaixi el sou només als funcionaris i, si el que es vol és gravar als que tenen una feina, hauria de ser una mesura general per a tots els que perceben rendes pel treball siguin de font pública o privada.

Amb tot, el més sagnant no és la retallada econòmic en el salari del funcionari, sinó l'insult personal a la seva dignitat. Pretendre que treballi mitja hora més al dia no resol cap problema bàsic ni estalvia llocs de treball, però serveix per assenyalar-lo com a persona poc productiva. Reduir els anomenats «moscosos" o dies de lliure disposició -que van néixer en part com un complement salarial en espècie davant la pèrdua de poder adquisitiu- no alleuja en res a l'Administració, ja que mai s'ha contractat una persona per substituir a qui gaudeix d'aquests dies, doncs es reparteix la feina entre els companys. La mesura només serveix per crispar i desmotivar a un personal que, a més de veure com se li rebaixa el seu sou, ha de suportar que els governants l’estigmatitzin com una càrrega per sortir de la crisi. Pura demagògia per dividir els pagans.

En contrast, els polítics en el poder no renuncien als seus assessors ni a cap dels seus generosos i múltiples emoluments i prebendes, que en la majoria dels casos mai tindrien ni en l'Administració ni en l'empresa privada si només es valoressin el seus mèrit i capacitat. I el més greu és que no hi ha propòsit d'esmena. No s'enganyin, la crisi no ha corregit els mals hàbits, tot el més, els ha frenat per falta de finançament o, simplement, ha forçat a practicar de manera més discreta.

Francisco J. Bastida.

Catedràtic de Dret Constitucional.

Universitat d'Oviedo.

En castellano:

http://arcoatlantico.blogspot.com.es/2012/06/los-funcionarios-francisco-j-bastida.html

.

.