Mallorca catalana
De Pere el Cerimoniós fins a Ferran el Catòlic.
Pere el Cerimoniós 1349-1387
Joan I 1387-1396
Martí l'Humà 1396-1410
(Interregne) 1410-1412
(Compromís de Caspe) 1412
Ferran I d'Antequera 1412-1416
Alfons V el Magnànim 1416-1458
Joan II 1458-1479
Ferran II el Catòlic 1479-1516
Els reis Jaume II, Sanç i Jaume III varen ser reis exclusius del regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca, Eivissa, el senyoriu i baronia de Montpelier, els comtats del Rosselló, el Conflent i la Sardenya i el vescomtat de Carladés.
L'any 1343, després d'una lluita exitosa a Mallorca contra el rei de Mallorca Jaume III, el rei Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó va proclamar l'annexió del regne de Mallorca a la confederació catalano-aragonesa. A partir d'aquest moment el regne de Mallorca segueix existint, però els seus reis són els reis de la confederació catalano-aragonesa, que deixaran a la Ciutat de Mallorca un representant seu amb el nom de governador, lloctinent o virei.
Pere el Cerimoniós 1349-1387
Era IV d'Aragó i III de Catalunya. Va ser el primer que no residí a Mallorca.
El nostre regne, les seves gents, incorporat a la confederació catalano-aragonesa, es va veure obligat a ajudar al rei en les seves llargues i nombroses guerres. La primera fou contra l'illa de Sardenya, que s'havia rebel.lat i contra Gènova, rival de Catalunya-Aragó. El rei Pere es va aliar amb Venècia i l'emperador grec. El 1352 vencé als genovesos en el Bòsfor. El 1352 el rei es posà al front d'una gran flota per a intentar dominar completament Sardenya. El 1355 es va negociar. L'Alguer que restà en poder del rei Pere fou poblada de catalans.
Una altra guerra llarga i costosa per als mallorquins fou la sostinguda contra Pere I de Castella (1356-1369).
Amb les guerres de Pere el Cerimoniós començà el deute públic de Mallorca, el qual continuà en augment durant tot el segle i el següent.
Joan I 1387-1396
El 1387 morí a Barcelona Pere el Cerimoniós. El succeí el seu fill Joan I. Aquest que havia estat durament vexat pel seu pare Pere i la seva madrastra Sibil.la de Fortià, quan començà a regnar, eliminà dels seus càrrecs públics els elegits pel seu pare, elegí nous jurats per a Mallorca i condemnà a mort el cavaller Berenguer de Tornamira.
Rebé els sobrenoms "el caçador" i "l'amador de la gentilesa", per les seves aficions a la falconeria i a les belles arts. La seva cort va estar plena de músics i poetes. Va instaurar a Catalunya la festa dels jocs florals.
Durant el seu regnat tingué lloc l'assalt al Call i una matança de jueus.
Pel mes de juliol de 1395 arribà a Sóller, fugint d'una pesta a la península, el rei, la seva germana reina, una filla i una gran cort. La comitiva es va dirigir a Ciutat, passant per Bunyola i Valldemossa. A Ciutat es varen celebrar grans festes, tot i que l'apostament dels cortesans i les exigències dels oficials reials produïren malestar a la població. Els majordoms de gremis que protestaren i els notaris que autoritzaren la protesta foren empresonats.
Durant quatre mesos la cort residí en el castell de Bellver.
L'any següent, 1396, moria el rei Joan d'una caiguda de cavall, quan tornava d'una caceria
Martí l'Humà 1396-1410
Joan I morí sense fills i el succeí el seu germà Martí, anomenat l'Humà.
Era un rei tranquil, religiós, molt donat a les lletres i a les belles arts, eloqüent i erudit.
Tingué per conseller Sant Vicenç Ferrer i per secretari En Bernat Metge.
No se sap que vingués mai a Mallorca. Morí el 1410 sense successor: el seu fill Martí, rei de Sicília, havia mort un any abans.
Interregne 1410-1412
Durant aquests dos anys no hi va haver rei.
El compromís de Casp 1412
Quan arribà a Mallorca la noticia de la mort del rei Martí, les autoritats es comprometeren, amb jurament, a acceptar el rei que sortís legítimament elegit.
Els tres pretendents, el duc de Gaudia, el comte d'Urgell i Ferran d'Antequera, feren arribar les seves aspiracions a l'Illa.
Els tres representants mallorquins, Berenguer de Tagamanent, Arnau des Mur i Jaume Albertí, enviats pel Gran i General Consell, per intervenir en la designació del nou rei, foren exclosos de les negociacions pel Parlament d'Aragó que s'arrogà una arbitraria superioritat damunt els altres estats confederats.
Va ser elegit Ferran d'Antequera.
Mallorca va acceptar la decisió.
Alguns descontents tractaren de fugir cap a Catalunya pel port de Sóller endunt-se documents contraris a la elecció de Ferran d'Antequera, però foren detinguts per ordre del Governador.
Ferran I d'Antequera 1412-1416
Regnà sols durant quatre anys i no vingué mai a Mallorca. Morí el 1416.
Alfons V el Magnànim 1416-1458
El fill de Ferran I, el rei Alfons V va decidir acabar amb les constants sublevacions de Sardenya. Per això va reunir un nombrós estol de vaixells. Pel maig de 1420 arribà a Mallorca, on hi va romandre 15 dies. Es proveí de queviures i homes. En arribar a Sardenya s'esvaí tota la resistència.
Mentre feia la guerra a Córcega fou cridat per la reina Joana de Nàpols que li va demanar ajut contra Lluís d'Anjou de França, prometent-li adoptar-lo com fill i hereu. Alfons V vencé en Lluís d'Anjou, fou declarat hereu de Nàpols i adquirí gran preponderància a Italia.
Les enveges dels italians feren canviar la idea a la reina Joana, que el deshereta i li feu la guerra, posant-lo en situació apurada. A Mallorca arribaren notícies d'aquesta situació i les transmateren a la reina Maria, la qual envià una esquadra que el salvaren d'aquella situació (1423).
El rei visità Mallorca per segona vegada el 1432, quan es dirigia a Tunis.
Morta la reina Joana de Nàpols, el rei Alfons, unit al rei de Navarra, intentà, altre vegada, conquistar Nàpols, però els dos reis foren vençuts, i empresonats, a la batalla naval de Ponça (1435).
Una vegada rescatat continuà la lluita. Mallorca li aportà quatre galeres, 1300 homes i un donatiu de 3000 lliures. El 26 de febrer de 1443 el rei Alfons entrà triunfant a Nàpols. Això fou celebrat a Mallorca amb tres dies de festa. Els dominis d'Alfons s'estengueren a Aragó, València, Catalunya, Balears, Sardenya, Sicília, Malta, Nàpols i els viregnats d'Albania i Esclavonia.
Residí molt de temps a Italia. Mentre tant la reina Maria exercí el càrrec de Lloctinent General en els regnes d'Aragó, València i Mallorca i el principat de Catalunya.
Durant aquest regnat tingué lloc a Mallorca l'alçament de la part forana contra la Ciutat.
Alguns mallorquins ocuparen càrrecs importants en la cort del rei Alfons. D'altres lluitaren al seu costat. D'altres feren quantioses donacions. Entre ells destaca Salvador Estelrich que morí en defensa del rei.
Pere Descatllar havia prestat 7500 florins d'or, i rebé, a canvi, la jurisdicció i els delmes i drets reials de la vila de Llucmajor, concessió que fou molt contestada pel procurador reial, els jurats del regne i els habitants de Llucmajor.
En morir el rei Alfons (1458) deixà hereu del regne de Nàpols al seu fill natural Ferran i dels altres estats al seu germà Joan (JOAN II).
Joan II 1458-1479
Era rei de Navarra pel seu primer matrimoni amb la reina Blanca de Navarra, del que nasqué el príncep Carles de Viana.
Del segon matrimoni amb la castellana Joana Enríquez nasqué Ferran que, més tard, l'anomenarien "el Catòlic".
El príncep Carles, a qui sa mare, al morir, li havia llegat el regne de Navarra, per tal motiu, entrà en guerra contra el seu pare Joan. Fou vinçut i es refugià a Nàpols i a Sicilia. Més tard, cridat pel seu pare, vingué a Mallorca, on, els mallorquins, li mostraren afecte i adhesió. Durant els 7 mesos d'estancia a Mallorca residí al Palau de l'Almudaina.
El príncep que havia acudit a Catalunya per a reconciliar-se amb el seu pare Joan, acabà per ser empresonat. Aquest fet provocà una protesta general. El Gran i General Consell deliberà si enviar al rey un missatge de desaprovació. Finalment no l'envià.
Una vegada mort el príncep (1462) Catalunya declarà obertament la guerra al rei i la reina i els consellers catalans enviaren als seus "germans" mallorquins una exposició dels fets i demanant la seva col.laboració. La reacció dels consellers de Mallorca fou moderada, tractant de contentar els catalans i al rei, oferint-se com intermediaris.
Aquesta situació ambigua no va durar molt de temps. El rei demanà a Mallorca lleves de gent i donatius per a la guerra. S'aturà el tràfic mercantil entre els dos països, començaren les hostilitats i foren confiscats els béns i censals dels catalans. Mallorca es preparà per a la guerra.
Pel maig de 1463 Menorca s'alçà a favor dels catalans. De Mallorca s'organitzà una expedició cap a Ciutadella. Però de Catalunya també acudiren reforços a Maó i Ciutadella fou assetjada. Es produí un petit combat al nort de l'illa entre catalans i mallorquins. Aquest fou favorable als mallorquins, la qual cosa implicava l'alçament del setge a Ciutadella, encara que l'illa continuà ocupada per mallorquins (Ciutadella) i catalans (Maó).
L'any 1464 Mallorca tornà enviar a Ciutadella més de 100 homes i una galiota per a neutralitzar el bloqueig de que era objecte pels catalans.
Alguns cavallers mallorquins lluitaren a Catalunya.
L'any 1466 l'illa es veia amenaçada per l'esquadra catalana que anava a auxiliar Maó.
L'any 1468 la Universitat es comprometé a dotar l'armada mallorquina que havia d'assetjar Barcelona. I l'any següent una nova que sortia a l'encontre de la catalana a Maó i Marsella.
Fins i tot, després de la capitulació de Barcelona, Mallorca entregà al rei 10.000 lliures per a recobrar Perpinyà del poder dels francesos.
Aquesta guerra de 10 anys entre "germans" costà a Mallorca 162.000 lliures i incrementà el ja considerable deute públic.
Ferran el Catòlic 1479-1516
Ferran, nascut del segon matrimoni de Joan II, es va casar amb Isabel, hereva dels regnes castellans. Ambdós són coneguts com els Reis Catòlics.
Els estats de Castella i de la confederació catalano-aragonesa continuaren independents.
Quan morí la reina Isabel, Ferran pretengué continuar com regent dels regnes de Castella, però vistes les escases simpaties dels castellans, desistí, es deslligà de Castella i tornà als seus estats.
Tant Ferran com Isabel eren castellans, tant per ascendència com per llengua, per la qual cosa varen voler que Castella tengués una certa preminència entre els seus regnes. Ferran mai visità Mallorca.
Nombrosos cavallers mallorquins participaren en la campanya contra el regne de Granada, i a Mallorca es celebrà, amb festes, la victòria.
La conquista va culminar el 1492. Aquest mateix any Cristòfor Colom va descubrir América.
Gonçal Fernández de Córdova feu escala a Mallorca dues vegades de passada cap a les campanyes de Nàpols. En les dues ocasions prengueren part mallorquins.
Igualment, nombrosos cavallers mallorquins acompanyaren al rei en la seva expedició a Nàpols l'any 1506.
El rei Ferran emprengué la conquista de les ciutats del nord d'Àfrica Orà, Bugia i Tripolí que eren base d'operacions dels pirates. Mallorca col.laborà, de manera especial, en la de Bugia. L'any 1515 el pirata Barbarrosa atacà Bugia s'apoderà d'un dels forts que la defensaven i assetjà l'altre. El rei manà el Lloctinent de Mallorca Miquel Gurrea que corregués a auxiliar-la. L'expedició mallorquina, ben pertrexada, aconseguí que Barbarrossa abandonàs el baluard pres i aixecàs el setge de l'altra i fugís, deixant la seva artilleria en poder dels mallorquins.
Pere Xamena Fiol: Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma.
